entrada 1130-4 (any 8)

Faltaria a la veritat si negués que no em va sobtar trobar-me al bo del Hans a l’entrada de l’oficina, amb el seu sempre forçat somriure d’alemany pura sang. El vaig convidar a un cafè, el conec de fa forces anys en la darrera gran guerra ens vàrem anar repartint per diferents dels exèrcits segons paguessin i per assegurar que al final estàvem en el bàndol vencedor. El tipus no va estar massa en el front, se li va detectar un do que valia el seu pes en or, era capaç de distribuir la gent segons la seva vàlua, freda, racional i germànicament, el tipus amb el seu brillant uniforme esperava que els formessin davant d’ell i els anava analitzant mentre els hi recordava que el treball els faria lliures, no rics, però si lliures, i entenent la llibertat com una mort després d’un esclavatge, per molt que per ells fos una “reubicació productiva dels excedents poblacionals”, posteriorment i com a perdedors de la guerra aquesta política va ser criticada i posada com a exemple del salvatges que eren, i això dit pels mateixos que varen llençar dues bombes atòmiques o d’aquells que varen dividir una ciutat en una nit amb un mur. Després del segon cafè el Hans ha agafat aire forçant un gest que tampoc he considerat com un somriure, sinó més aviat una gest de fàstic, “Tu diràs” li he dit mentre demanava un altre cafè “Saps, que al final et matarà, oi?” m’ha dit assenyalant al cafè “A un vampir?” aquí si que ha rigut, i després ha quedat amb el rictus d’aquell que s’allibera de una pesada càrrega “T’he parlat del que feia?” vaig fer que si “Doncs veuràs, m’han ofert un encàrrec, i després d’uns dies m’he pres un descans” aquí el sorprès he estat jo “Un descans?” “Si… ja ho veus. Em van contactar uns tipus interessats pels meus serveis, resulta que els hi havien parlat de mi, l’avi d’un dels tipus els havia explicat a que em dedicava. Doncs res, que després de parlar amb l’organització hem acceptat, i ara estic destinat a una unitat d’aquesta colla d’estats que es fan dir europeus, i que més aviat son fariseus” “Que es pot esperar de gent que tenen com a nom el d’una puta a qui li van pixar a sobre i que va acabar follant amb un brau… sans, sans, no poden estar”, aquí ha tornat a somriure “Estic en un projecte de “reubicació productiva dels excedents poblacionals”” hagués rigut sinó ho hagués trobat de mal gust fins i tot sent un vampir “I ja em tens en les estacions com fa anys, esperant que baixin els refugiats dels trens, tots aquests que es veuen per la televisió i que han venut la seva ànima sense ni tan sols saber-ho. I jo allí, per tal de dir quins són vàlids i prometent llibertat a canvi de treball, de fet no m’ha calgut canviar ni un mot del discurs que deia fa anys; als desesperats tot els hi va bé. I saps que és el millor, que un em va dir que en podia estar tranquil, van errar el primer cop però ara no, ara fins i tot els hi faran un monument enlloc de portar-los a Nuremberg”