entrada 1124 (any 8)

Crec que pot ser oportú llaurar-me encara més fama i fer una petita guia de “Grècia per a dummies”, primer em sobta que es decideixen fer unes noves eleccions i que ara tothom s’ompli la boca dient que són unes eleccions plescibitàries, mentre que aquí els mateixes neguen que les del 27-S ho siguin, ja ningú diu que les eleccions a Grècia siguin unes senzilles eleccions al parlament, no negaré que Grècia ha estirat el braç per sobre la màniga o directament la polla per sobre el condó, i ara els hi toca pagar la festa, pagar i a més amb interessos, però no us enganyeu, es com si en una gran família i davant un familiar díscol es decideix que tota la família li farà un préstec per pagar i garantir els préstecs que aquest familiar té amb la resta (i no em negareu que no deixa de tenir el seu punt graciós), ara bé, el tema està en que gràcies al préstec es com si el cosí del nord et diu “Saps el pis que tens a primera línia de mar?, doncs res que durant els propers XX anys em reservo el seu gaudiment pel mesos d’estiu que és quan paga la pena, i tu en canvi t’haurà d’encarregar que estigui en perfecte estat, i durant aquests mesos o bé el podré gaudir o llogar, i si el llogo els ingressos seran per a mi…”, o quan l’altre cosí et diu “Pots comprar on creguis, però ja que et deixo els diners crec  que hauries de comprar als meus supermercats, i al preu que jo et digui…”, i quan els fills et diuen que aguantis i no cedeixis, i que igual val la pena passar gana uns dies o mesos per després no deure a ningú, doncs davant d’això, la família et diu que no facis cas als fills, que no saben de que parlen i que tu fes cas a la família, que tot i sembla que se’n vulguin aprofitar de tu no és el cas, el que ells volen és ajudar. I no deixa de tenir el seu punt, que aquells a qui deus diners, enlloc d’ajudar-te dient que no cal que paguis et diguin que no pateixis facilitant-te crèdits per pagar els deutes que ja no has pogut pagar, i que segurament no podràs pagar. Ets un fill pròdig, mediterrani, a qui li agrada el sol, la platja i la festa, i aquests són els teus pecats capitals, no ets productiu, vas acceptar els diners fàcils a canvi de promeses de retorns adaptats a les teves necessitats, i quan vas quedar penjat i depenent d’aquests crèdits, aleshores els que te’ls havien donat et diuen que cal parlar, que cal negociar (i quan un, només pot dir si, no és negociar, és acceptar). Algú em va dir que el que li han fet a Grècia és el tractat de Versalles del segle XXI, el posar un poble de genolls i que a sobre hagin de donar les gràcies… I és que a vegades el millor que es pot fer es senzillament renunciar a la família quan aquesta pensa per tu o decideix per tu.  Grècia és un petit país, però un gran exemple per a tothom, en el sentit que hi ha dos camins, el de voler ser lliure i acabar en el desastre, o el de senzillament sotmetre’s i existir, igual en aquest cas un no serà mai més lliure o senzillament no serà mai més persona, però almenys podrà existir, en el primer cas la llibertat porta a un desastre que ningú pot arribar a imaginar, i com que ningú pot imaginar no es pot ni tan sols imaginar, i aquesta por, és la que us portarà a l’esclavitud…