entrada 1110 (any 8)

Ahir mentre feia el cafè un conegut que es dedica a una feina que ha titllat de “nutri coach” m’explicava el problema de la nutrició actual amb un breu “La gent menja el doble que els seus avantpassats i treballa la meitat, així que tu mateix”, suposo que deu tenir bona part de raó en el seu mega descobriment, amb tot, un no pot més que preguntar-se si el problema és tan senzill perquè setze ous el personal no fa més esforços o directament menja menys, però suposo que deu haver-hi una explicació plenament justificada i estudiada per qualsevol d’aquelles universitats americanes que deu concloure que la psicologia humana és massa complicada per moure’s de forma tan binària, i així forces tipus poden anar fent-se d’or amb dietes, dietetes i altres merdes, que tot el pes que fan perdre prové del pes que es perd a la cartera al passar per caixa… el tipus animat em deia “En un món on podem triar, pots creure que no es triarà el més sa, es triarà allò que ens vingui de gust, tothom creu que hi haurà temps per cremar-ho, per recuperar… però no t’enganyis un cop rens un camí no el pot redreçar… eis, i no em queixo que de golafres és del que vivim, jo i tota la resta, de fer creure que el canvi és possible, de fer creure que amb petits retocs una vida obesa passarà a ser sana… tot i que no pots dir la veritat, la veritat que ens diu que per cada any d’excessos en necessites no menys de un i mig per recuperar, i que quant en portes alguns al sarró ja no hi ha canvi possible. Sempre ho explico de la mateixa forma, quan tens un quadre i t’equivoques en una pinzellada sempre ho pots mirar de retocar, quan les pinzellades errònies són més que les encertades poc hi pots fer, els retocs no són suficients, aleshores l’únic que queda es pintar-lo tot de blanc i començar de nou, i aquest procés encara no el tenim per la mà…”, vaig somriure al veure la veritable dimensió de la seva invitació diària a croissants a tothom amb qui esmorza, d’això se’n diu fidelitzar la clientela. M’hi vaig acomiadar tot agafant el cotxe, qui estava amb mi va mirar sorprès una sabateta que penjava del retrovisor “I això?” “Va de conya per deixar el mòbil o monedes, fins i tot alguna targeta… un record del darrer sopar” “Ara els restaurants donen sabatetes?” “Qui t’ha dit que va ser en un restaurant, i abans que em preguntis amb qui sopava, igual hauries de plantejar-te a que o qui sopava…” “No has escoltat al gilipolles aquell, has de vigilar la teva alimentació, que ja et vec fent dieta de vegans per netejar toxines…” “Vegans?, saps que no tenen gust a res oi?, surt més a compte mossegar un suro que no pas a un tipus d’aquells, sempre he cregut que si mai ens donéssim el plaer de menjar a gust, en dos nits només quedarien vampirs i vegans en aquest món, i a la tercera ja només els vegans, perquè fins i tot els vampirs prefereixen morir de gana a menjar segons que…” el meu conegut va somriure, “Això o aprofitar la sang que se’ns ofereix de forma gratuïta, mentre parlem hi ha moltes noies ovulant…” “Ets un depravat i ho saps… no t’han dit mai que amb el menjar no s’hi juga?”