La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 17 de setembre de 2016

entrada 1142 (any 9)

Avui feia el cafè amb un tipus força peculiar, i suposo que bona part d’aquesta li prové que és dels pocs humans capaç de treure’m un somriure, el tipus m’explicava que aquest estiu havia tingut una experiència de les que m’agraden, així que m’he centrat esperant que m’expliqués el seu trio, el tipus ha demanat un altre cafè i m’ha comentat que en aquell mateix bar (prop de casa seva), va rebre la visita d’una tipa qui després de presentar-se li va demanar si era el propietari de la casa d’enfront, ell va somriure i amb la modèstia que el caracteritza va dir que era “senzillament qui hi vivia”, bé, la tipa un cop trencat el gel li va explicar que tenia tres fills i que era l’estiu, va callar el meu conegut va reconèixer que aquell enigma el superava i li va demanar que seguís, la tipa aleshores li va dir que des del seu pis podia veure com tenia una piscina i li volia demanar si era possible que “algun dia” els seus nens poguessin anar-hi, el meu conegut va somriure i va fer una senzilla pregunta “Estan els seus fills educats?, i encara més són educats?”, la tipa el va mirar sorpresa i va posar cara d’indignada a la que el meu conegut va seguir “Li pregunto perquè és l’únic que voldria saber”, ella va respondre amb un “Clar, clar!!”, així que van quedar que l’endemà els gremlins tindrien dia de piscina. Com m’explicava el meu conegut tot va anar força bé, dons nens i una nena, i la mare… ell s’ho mirava des del finestral de la biblioteca “No hi ha res com fer creure a un pobre que és ric” em va diu amb un somriure mentre demana un altre cafè. Doncs tot anava bé fins que va escoltar un soroll, i uns riures, el següent grinyol el va fer saltar del despatx sortint al jardí, va agafar el sedàs per netejar la piscina aka garbell, i amb un moviment va treure el seu gos de la piscina davant la sorpresa i la desil·lusió dels allí presents, la mare va tornar a la realitat aixecant el cap de l’hamaca, el meu conegut se li va acostar “Té cinc minuts per marxar, o els faré marxar jo…” la tipa es va aixecar sense entendre res i els nens com si res “Com?” “Miri, era força senzill, li vaig demanar si els seus fills estaven i eren educats, i em va mentir, així que ja pot marxar”, la dona sorpresa després de mirar cap als seus formidables fills va obrir la boca “Què han fet?, tot això per llençar un gos a la piscina”, i aquí va ser on el meu conegut va perdre la seva educació i que cony! que estava a casa seva “Exacte, tot això perquè els seus fills han decidit llençar un animal a la piscina sense ni preveure si se’n podria sortir, i un cop dins s’han dedicat a riure tot veient com l’animal intentava salvar la vida, i més encara quan no podia sortir de la piscina, segurament s’haguessin corregut de gust quan hagués mort ofegat… igual si monto un dipòsit de cinc metres en posem dos d’aigua i llencem els seus fills dins tot esperant que morin ofegat després de cansar-se en podrem fer uns riures…”, la tipa seguia sense entendre “Miri, si no ens vol pot ser clar no cal que cerqui excuses… i no compari als meus fills amb el seu gos merdós”, el meu conegut va aixecar la mà “En això té raó, no els penso comparar, no voldria faltar al respecte al meu gos… tot i que sigui un merdós que segurament menja millor i més sa que els seus xurumbels, i ja han passat tres minuts només ens hi queden dos”, el bo va ser que els nens es van negar a marxar de la piscina que allí estaven de conya i que ara la piscina era seva, i que ni de conya pensaven marxar, fins i tot un dels fills li va suggerir a la mare “Que li fotés una mamada al vell aquell, i que segurament se li passaria la mala llet i es podrien quedar a la piscina”, el meu conegut em mira tancant amb un “Mira, no tinc res contra els pobres, però tothom ha de saber el lloc que li pertoca, això i ser educat”

1 comentari:

Aris Tofeles ha dit...

Molt bo, encara que el nen tenia raó, li podia haver fet una mamada per fer-se perdona