La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dissabte, 1 d’agost del 2015

entrada 1109 (any 8)


No deixa de tenir el seu punt, que et truquin per dur un paquet, que per tal d’evitar sorpreses et citin al costat de la policia local, que arribis tot just a l’hora per tal de rebre un missatge on t’informin d’un petit retard, i és que la gent cada cop és menys educada en aquests temes... doncs res que t’ asseguis per esperar i aparegui una parelleta poligonera, que el tipus se t’acosti amb un “jefe, es que he perdido el dinero...” te’l miris deixant clar que podria haver perdut el poc senderi que li quedés i que li hagués fet el mateix cas... la tipa després de mirar-te  l’ha estirat, unes passes i ella les ha desfet “No tendrá un cigarro?” un “No” i esperar que tot acabi allí, la tipa ha tornat amb el tipus qui l’ha agafat per la cintura i mentre perdia la mà per dins dels seus pantalons ha llençat una mirada mentre se la morrejava, “Sort que estem al costat de la policia local...” he pensat, han retrocedit per quedar contra la paret, una mirada al mòbil i cap notícia del meu contacte, no es poden fer favors avui en dia... al final me’ls han omplert, m’he aixecat girant-me i sorprenent a la parelleta que m’estava mirant, amb el meu millor somriure he tret la cartera deixant veure els bitllets “Molt més del que podries guanyar en un mes, i infinit més del que hagis pogut perdre, i suposo que deu ser el motiu de tot aquest numeret”, he deixat la cartera sobre el banc “No tens més que agafar-la, i són teus” el tipus m’ha mirat amb un somriure “Val a dir, que jo intentaré que no l’agafis... però que pot un vell davant un portent de la natura com tu...” el tipus s’hi ha llençat, quasi que m’ha fet llàstima, una empenta en el darrer moment i ha caigut mentre jo feia una passa, agafava la cartera, mitja volta per clavar el colze a la seva mandíbula, he notat com es desencaixava, tampoc crec que el món hagi perdut cap expert en el verb.., després un cop de genoll a les costelles l’ha aixecat el just per empentar-lo de nou i deixar-lo estirar sobre la gespa, m’he girat mirant a la sorpresa noia “Vola provar?” “No, no...” “Segur que pots intentar guanyar-te’ls d’una altra manera, que no et serà nova...” aquí he estat jo qui ha somrigut tot veient com sortien un parell de policies i venien directament cap a mi “Cap problema senyor?, l’estan molestant?” el tipus ha callat al veure la cara del seu company “No, no, tot bé, només que crec que el noi aquell ha caigut i s’ha fet un xic de mal” el “noi aquell” ha fet un “si” amb el cap. I aleshores he vist el meu contacte que venia rient “No et puc deixar sol ni quedar amb tu... bona tarda agents, espero que no passi res?” els agents l’han mirat i han fet un “No” mentre aixecaven al noi i se l’emportaven cap a la caserna. “Crec que això, és per tu?” li he dit allargant una bossa, el tipus l’ha agafat fent una ganya “No t’han dit que els hipsters ja estan passats de moda?”