entrada 1122 (any 8)

Ahir tot fent el cafè, va ser un d’aquells moments per recordar, quan la xoni poligonera del costat va deixar anar un “Pues yo tengo el potorro arregladito, que soy naturalista” el meu conegut va somriure i la tipa no s’hi va poder estar “Que pasa, que no se puede ir en bolas a la playa?”, “Si, si, hi pots anar en boles o en polígons… però el dubte aleshores és si ets naturalista o naturista, o ambdues coses… o igual cap” “No sabes que el que tiene boca se equivoca” “O la xupa, que també, en el teu cas ni naturalista ni naturista, directament projecte de puti sense llums”, i clar, com no podia ser d’altra manera es va liar, ja tenim al goril·loide d’acompanyant aixecat qui amb un esforç va aconseguir deixar anar un “Que le ha disho a mi chichi, tu eso no me lo dices a la cara!”, el meu conegut va tornar a somriure “No  li he dit res de dolent, o almenys res de dolent per a tu, segur que te n0alegres que sigui tot una puta, no us vec discutint sobre res que requereixi o mereixi un xic d’interès”, aquest conjunt d’obvietats no van ser ben assimilats pel tipus qui acostant-se va deixar anar un “Tu eso no me lo dices en la calle”, el meu conegut es va excusar “Em permets dos minuts oi, ara torno, si vols et pots demanar un altre cafè que et convido jo pels inconvenients…” l’adversari va decidir que lo del carrer li anava massa lluny o que igual se li embolicava la troca i tot empenyent una cadira es va dirigir cap al meu conegut, aquest va donar una puntada a la cadira que va tallar la carrera de l’altre sense que se n’adonés que havia saltat per sobre la cadira i li va colpejar el pit amb una puntada, el tipus va sortir disparat per colpejar una de les neveres del local i que el va fer rebotar, va quedar davant el meu conegut qui va llençar un cop al coll, un altre al plexe solar i finalment un al fetge i finalment un a la melsa, el tipus va quedar estorat, una empenta i va quedar assegut de nou a la taula intentant reaccionar o més bé intentant entendre que li havia passat. El meu conegut va tornar a la taula, on l’esperava un dels cambrers “Perdoni, però hauria de deixar el local…” I ell?” va preguntar el meu conegut, va quedar en silenci somrient, es va aixecar “Sento si he causat cap mal al seu local, li prego em disculpi va dir deixant un bitllet sobre la taula, quedis amb el que sobri per tal de cobrir qualsevol destrossa… al sortir la tipa ens mirava amb els ulls desencaixats, i el meu conegut li va dir sense perdre el somriure “Si, existeixen, aquest bitllet representa molt possiblement més del que pots guanyar al mes amb els teus contractes a temps parcial, ja ho veus, el món es divideix entre vosaltres i nosaltres”, al sortir em va dir “Ja ho veus, com fent un senzill cafè un pot donar classes de com s’organitza la societat, i de que passa quan algú intenta trencar aquest equilibri” “I passa?” “Que sempre prenen mal els mateixos, aquells que tenen molts somnis però menys preparació, els somnis estan bé per això per somiar… no per esperar que es tornin una realitat”, ara vaig somriure jo segurament aquells tipus no oblidarien mai la lliçó, si és que hi havia cap lliçó a recordar…