entrada 1112 (any 8)

Avui quasi que m’han fet ofegar amb el cafè, quan ha vingut una secretària tota compungida per dir-nos que un dels directius s’havia mort, i exactament quan ha dit que havia mort per “una fallada multiorgàsmica generalitzada”, si, si, ho sé, no hem quedat massa bé els que directament ens hem descollonat i hem conclòs que deu ser una de les millor formes de morir aquesta de la “fallada multiorgàsmica”, ara bé, si en lloc de “fallada” fos una “follada multiorgàsmica” ja seria la hòstia, vaja una veritable mutiorgasmiquesa de mort... Doncs res, que el bon del Jaume amb la seva mort ha provocat més somriures que quan estava viu, ja se sap que hi ha gent que cal que mori per tal que se la valori... a més avui m’ha tocat enviar un ram de flors i una carta de disculpa pels fets passats amb la tipa aquella de la casa d’acollida... i mireu que he exposat que era quelcom del més masclista enviar flors i una nota, i clar davant la pregunta de “I que proposes?” he resposta “Donar-li l’opció a un nou combat... crec que seria del menys masclista i més igualitari... i encara més, podria proposar que pensa no esforçar-me per donar-li alguna opció”, total que al final han tocat flors i nota, i de propina una trucada per excusar-me... Aquest matí anava acompanyat d’una tipa que treballa dues plantes per sota meu, i ens hem creuat amb les dones de la neteja que sortien del seu torn, elles educades en extrem ens han saludat i nosaltres hem respòs... la tipa un cop a l’ascensor i després de mirar si estàvem sols???? (cosa que no entenc dels humans), m’ha preguntat “Vols dir que són felices?, de debò, vols dir que algú amb la seva vida ho pot ser?”, he somrigut, “Defineix felicitat?, perquè segurament la resposta vindrà no del que creguin que són, sinó del que tu creguis que és la felicitat... segurament podrien ser-ho i tu no veure-ho al no assolir el que tu creus que és, aquesta felicitat tan preuada que imagines” “Així, amb la seva vida poden ser felices, una vida que per mi seria el més proper a un infern” “Possiblement per moltes d’elles la teva vida i la felicitat que creus tenir, és el més proper a l’infern...”, l’ascensor ha arribat al seu pis i les portes s’han obert, abans es tanquessin li he dit “És com si jo em preguntés si tu ho ets, amb una vida com la que tens...” només he pogut escoltar l’inici del “Cabron!” que ha dit i no m’he estat de somriure, quina mania en voler perseguir la felicitat, quelcom que té tantes definicions com necessitats hi ha de voler ser-ho, fa temps em van dir que el truc per trobar-la és força senzill, es tracta de no buscar-la, d’oblidar-la, de viure sense ella o sense ser-ne conscient d’ella, i aleshores i per art de màgia un dia algú es para un instant recorda el seu passat i amb un somriure conclou que no ha estat dolent, que és més, que ha estat força bé i bo, i aleshores reconeix que molt possiblement hagi estat feliç, és això o perdre la vida intentant perseguir i aconseguir allò que mai s’obtindrà, perquè per obtenir-ho cal fer quelcom que no és més que viure i donar-se una oportunitat