La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

divendres, 7 de gener del 2011

entrada 717 (any 3)

L’any comença bé, avui estava parlant amb un conegut tot dient-li que ens els pocs dies que porto de l’any he rebut dos respostes a comentaris que he fet i tres “consells” d’amics que em demanen que abaixi pistonada... i com que sempre m’ha anat bé seguir els consells us diré que: “Seguiré escrivint el que i com em surti dels mismissimus...”, això si, i tal com em deia el conegut, no deixaré més comentaris allí on no són ben rebuts ja que com ell deia “Portem segles defensant la llibertat dels humans com per posar-la ara en entre dit, mira que siguin i facin el que creguin i nosaltres a respectar-ho, ja saps que no hi ha més llibertat que donar llibertat, no hi ha lligams si no en demanes, i al final el temps posarà a tothom al seu lloc...”, i recuperant un dels comentaris que vaig deixar ahir “Ultra posse nemo obigatum...”, (pels que estan sense connexió, i no sé com us ho feu per llegir-me si no en teniu, o per mandrosos que no tenen ganes de visitar al Sr. Google, vindria a dir: “Ningú està obligat a l’impossible”), llegeixo com hi ha gent escandalitzada pel que fan alguns humans a altres humans (vegis Haití i el nou esport nacional d’aquella contrada), i no puc més que somriure de com tipes que defensen lo indefensable tot dient que s’han d’entendre segons quines coses que formen la individualitat cultural d’alguns llocs, critiquen d’altres coses... amb el meu conegut vàrem comentar el tema i em va dir “No recordes Àfrica al 1989”, vaig forçar el gest, vam donar pilotes a uns nens d’unes aldees per tal que juguessin al futbol, de fet no era més que un intent que ens miressin amb millors ulls, doncs bé, de nit van baixar els rebels i van tallar una cama (encara van ser generosos) a tots els nens que havien jugat a futbol, “O igual recordes centre Amèrica al 1972”, allò va ser més divertit, els rebels violaven a les dones per deixar-les prenyades i fer que les famílies les fotessin fora de casa o que avortessin amb el cost i el perill per elles, el resultat va ser una generació perduda per nens que no van néixer, nens abandonats i dones que van fugir o senzillament van morir, “O una frontera propera al 1939”, on es prometia guiar a gent i se la deixava morir en plena muntanya o se’ls matava per després robar-los, “O Àsia al 1967”, on moltes nenes bum-bum eren infectades per tal que follessin amb els occidentals i els fessin emmalaltir, o Beirut no fa tan, on l’esport era veure qui podia torturar de forma més brutal per aconseguir el títol de “Més val que t’agafin mort abans que viu”, o no fa masses dies a un altre país on un pobre imbècil creient el que li deien es va immolar fent volar pels aires a forces altres, que voleu que us digui porto cinc cents anys entre vosaltres i no em sorpreneu, seguiu sent els mateixos cabrons fills de puta del primer dia, que us sorpreneu del que fan altres sense posar-vos vermells al pensar el que podríeu vosaltres fer si us vingués en gana o com diuen els èticament acceptables “Si em veiés en la tessitura”, valents collons d’excusa... cinc cents anys on podria explicar el que heu fet per demostrar la vostra humanitat cada un dels anys que m’ha tocat patir-los amb vosaltres, i després algú dirà que els animals són tot allò que no és humà, igual si, però aleshores no hi ha més monstres que vosaltres...

Per cert, com tot en aquest blog res és real, així que tot el que he dit mai ha passat i ja podeu dormir més tranquils tot agraint la bondat humana que algú us ha donat...

4 comentaris:

anonimus ha dit...

No ens vulgui deixar vostè també!

El porquet ha dit...

Hem fet, fem i seguirem fent moltes animalades (en el sentit etimològic de barrabassades) com a espècie humana.

No per això hem de tancar els ulls i deixar que continuïn passant sense denunciar-ho.

Hi ha molta, moltíssima gent treballant per a fer el món una mica menys salvatge (Amnistia Internacional, Metges sense fronteres, entitats religioses - no el Vaticà -). Per a ells, per a un respecte a la seva feina cal seguir-hi creient.

Si posés algun punt i a part també seria més fàcil llegir els vostres afilats pensaments!

Salut i no ens abandoni, eh?

maria ha dit...

Si en cap moment t'he ofès amb les respostes,ho sento^-^.(No era la meva intenció).
Doncs mira que se n'aprenen de coses en el teu blog.Espero que no abandonis a mig camí...Estem envoltats de podridures i només falta que ens en marxi un de bo:P.(jejeje)

Molon labe ha dit...

Abans de res dir que no penso deixar el blog... si és que soc tan dolent escrivint que al final no dic el que volia dir... el que volia dir era que no penso deixar comentaris en els blogs d'aquells que molt "amablement" m'ho han demanat...

Estimat anonimous, com vols que els deixi si tinc l'oportunitat de conèixer a anònims (i ja té collons la cosa)

Apreciat porquet miri ho podeu denunciar però de poc serveix quan qualsevol de vosaltres les faria, sinó aquestes d'altres, sou depredadors i les normes socials es un intent de posar portes al camp, un conjunt de normes que accepteu per poder dormir amb certa tranquil·litat però que els espavilats trenquen sota la premissa que la regla és que on hi ha regles... Per cert, si vol un dia li explicaré que han fet aquests que tan defensa o ennalteix... Per cert, roms més que no pas afilats :) i lo dels punts ho sento, és una demostració de com de curtet soc, i que em vaig saltar la classe classe de puntuació...

Benvolgudíssima Maria, res del que surti del seu haikuteclat, m'ha, em o me molestat/a/rà