entrada 744 (any 3)

Ahir va tocar sopar, i per la tarda mentre esperàvem a un tipus per fer un cafè va passar quelcom del més divertit, estàvem en una plaça d’aquelles on hi juguen els nens i on no es pot fumar, no poden entrar gossos o altres animalons (trets dels nombrats anteriorment), on no es poden dir paraulotes i on un ha de sor totalment asèptic en el seu comportament, estàvem esperant mentre vèiem com un grup de gremlins estaven corrent prop de nosaltres darrera una pilota, aquesta va passar pel nostre costat i un dels monstres ens va demanar si els hi podíem fer arribar, el meu conegut amb un somriure li va donar una puntada i la pilota va sortir disparada després de rebotar en la cara del nen, aquest va començar a plorar “Si no saben ni el que volen”, em va dir el meu conegut “Els hi fas realitat els seus desitjos i ja veus com es posen...”, va venir una mare tota cabrejada cagant-se en nosaltres i el meu company no va poder més que dir-li “Miri, el trist no és el nostre comportament, el trist és que vostè només serveixi per parir en lloc de follar...”; i ja a la taula vaig estar parlant amb un tipus que ens va dir que no feia massa que estava jugant a un joc dins una xarxa social, es veu que el tema està en muntar una ciutat, i el quid de la qüestió és tenir molts amiguets que juguin al mateix joc per tal d’obtenir allò que es necessita per fer la ciutat, el tipus ens deia que ell òbviament no tenia (ni mai acceptaria tenir) amics que es dediquessin a aquestes animalades, però es va tenir de tragar els comentaris de xaxiguais delamuerteonline que fardant de les desenes d’amics que tenien li passaven les seves ciutats per la cara, el que estava amb nosaltres va somriure al dir que ara ell tenia una ciutat molt més gran que els altres, el truc?, força senzill, va cercar gent que jugués al joc i que no volguessin amics (qui vulgui amics i no en tingui prous que es compri un gos), gent que només volia als altres per tenir accés als recursos per fer la ciutat més gran, ara ell té una xaxicity i els seus coneguts una shittown, aquests no van poder més que preguntar-li com s’ho havia fet i ells els hi va explicar, van acabar dient-li “Què trist”, i ell va respondre “El trist és voler fer una ciutat sense tenir clar els recursos per fer-la tal com feu vosaltres...”, el meu conegut va trencar les regles (ell i els més de tres-cents tipus que cansats del webmiguisme que volen promoure algunes xarxes socials s’han decantat pel webfectivisme de certes pràctiques), això em va portar a pensar que si una cosa es fa com sempre s’ha fet no es poden obtenir altres resultats que aquells que sempre s’han obtingut...