entrada 1122-2 (any 8)

Té el seu punt de gràcia, l’altre dia mirant la caixa tonta i més exactament un resum de competicions esportives els locutors no parlaven de “adversaris” sinó de “companys de competició”, i no parlaven de “competidors” sinó de “participants”, vaig somriure al pensar com es deurien recargolar els grecs en les seves tombes en aquest estúpid intent de democratitzar els esports… i després la notícia del jugador de futbol que va deixar clara la seva filia vers la mare d’un arbitre i com havia estat expulsat, i tots pendents de la sanció que li podria caure, doncs res que no han trigat a sortir els que l’han volgut excusar, tot dient que això és recurrents i que no sempre es persegueix i que hi ha una persecució vers aquest jugador, i jo que em pregunto… si només s’agafa a un dels que ho fan, l’hem de deixar anar com si res perquè la resta se’ns ha escapat. Així doncs, no cal posar multes per excés de velocitat ja que segurament no s’enxampen a tots els que volen demostrar o tapar els seus problemes d’ejaculació amb una cursa llarga i contundent… i ja no parlem si qui ho hagués dit fos un polític, i més encara si en fos un de dretes… i aleshores em va venir una imatge de la mateixa tarda, en un centre comercial i després que l’ascensor obrís les portes i paris a tots els engendres que hi havia dins va sortir una mare amb dos gremlins mascles i un exemplar de femella, doncs res que al sortir va deixar anar un “Nens cap aquí!” vaig somriure, i no vaig poder-me d’estar “Perdoni, només per curiositat, el “nens” és una expressió masclista per tal d’ignorar o fer sentir res a la nena, o és que només vol tenir cura del sexe masculí i se li’n refot el que li passi al femení…”, la tipa em va mirar amb cert odi “Abans no em contesti, només digui’m si aquell que intenta fer baixar el carro per les escales és el se fill” la tipa va mirar on assenyalava i va marxar disparada, mentre l’altre gremlin masculí estava posant les seves delicioses manetes en una bombolla plena de xuxes i la gremlin femella corria pel passadís a tall de torpede sense rumb… vaig sentir un xic de llàstima tot preguntant-me on estava el pare d’aquella arsenal d’armes biològiques de destrucció massiva, segurament al bar o de putes, o fent ambdues coses, que ja sé sap que els homes només poden fer les coses d’una en una, però les poden anar alternant… gran descobriment del Sr. Tesla per cert (si algú no entén els xist sup que deixi de llegit ipso facto el blog i passi a ipsomasturbar-se que segurament s’ho passarà millor). Tot i que la tarda encara no havia mort, perquè després en el super una tipa estava fent promoció d’una nova coca-cola??, una amb l’etiqueta verda, que ja sé sap que tranquil·litza més que no pas el vermell, la tipa al veure’m m’ha ofert una degustació, després de mirar al voltant i no veure cap contenidor de gots utilitzats he decidit declinar la degustació, i la tipa ha insistit “És més sana!” me l’he mirada “Això vol dir que l’anterior no ho era?” i aquí un silencia la tipa recercant entre el seu clixé de preguntes les respostes adients, al final un somriure i un “No, totes són sanes”, he somrigut agafant una de les ampolles, la capacitat de mentir de la tipa o la seva santa innocència bé es mereixien que en comprés una davant el seus esforços, he vist putes guanyant més esforçant-se menys