entrada 1115 (any 8)

Ahir convidat a una festa d’inauguració, una parella que coneixem ha decidit llençar-se a la compra del seu “nidet d’amor” com en diuen ells, ni niuet ni hòsties, nidet perquè jo ho valgo… doncs res, a mitja festa els tipus van fer una rotllana per donar-nos una altra nova, i no és cap altre que la tipa està prenyada… ens vàrem mirar, perquè tots som coneixedors que el tipus té l’aixeta tancada, així que veient les mirades la tipa ens va explicar que havien anat a una clínica de fertilitat (sempre he cregut que haurien de ser d’infertilitat), però bé, hi havien anat i després de trair el futurible per segons les diferents opcions que els hi oferien, i un cop varen tancar el paquet bàsic, amb el element de tunning que els hi va venir de gust (i varen poder pagar), els van citar per inserir-ho dins d’ella, després d’un temps ja era segur de dir-ho, no vaig poder estar-me de dir que igual hagués estat més fàcil que la tipa hagués sortit alguns dies de nit (amb o sense la seva parella, que això va a gustos) i s’hagués pogut dedicar a follar-se tot el que es mogués, segurament el procés hagués estat més “plaent”, la tipa em va mirar i va passar a ser una prenyada emprenyada, i em va dir que tot i que jo no ho pogués entendre, anant a una clínica s’asseguraven com seria el seu futur fill, això si el 50% que ella aportava no l’acabava per desgraciar… i no m’hi vaig poder estar al dir-li si volia un fill o algú a qui follar-se quan tingués certa edat, amb això d’escollir-lo de cert to de pell (pels interessats blat de maracuya…), amb ulls grissos, castany i amb una genètica d’atleta… vaja que el Goebbels es deuria estar fotent-se una palla allí on sigui… vaig somriure al pensar com d’hipòcrites que sou, s’accepta una inseminació freda i asèptica i es nega la forma més natural, bé igual fins i tot hagués agradat al cockhold de la seva parella… entre els presents un dels tipus va fer alguns comentaris aprofitant el domini del verb que tenia, m’hi vaig atansar tot just per veure com atacava a un pobre tipus a qui titllava poc menys que de autista dels coneixement, em va mirar “Vaja, si tenim la personificació de l’educació aquí amb nosaltres… igual haurem de parlar més barroerament, més a poc a poc, i sense utilitzar paraules amb més de tres síl·labes per tal que ens pugui entendre…”, “Pot parlar com et surti del orto, o directament com caguis, que crec que problemes per cagar no en tens masses veient el que dius… amb tot em pregunto, i igual em pots respondre, que se sent, o que vas sentir, quan vas veure que el teu pare et mirava de forma diferent, quan el teu pare no et volia al seu costat, ni tan sols presentar-te com a fill seu, com es porta saber que per molt que es vulgui aparentar mai seràs acceptat per aquell qui més t’importa…” em va mirar i no el vaig deixar parlar “Tots sabem que ets una víctima, un pobre homosexual víctima d’una societat que no us pot veure i que us persegueix… i per això tens el dret de retornar aquest odia com més a gust et vingui… però sento dir-te que no em caus millor que qualsevol altre heterosexual igual de hypsterpolles que tu… així que pots parlar com et roti perquè senzillament no t’escoltaré, i saps?, segurament no diràs res, perquè tot el que dius vols que s’escolti, fins i tot pagaries o donaries l’ànima si poguessis forçar a la gent a que ho fes, i amb el temps he descobert que tot aquell que parla per ser escoltat senzillament no paga la pena fer-ho”