entrada 1125 (any 8)

El Robert es dedicava a forces “negocis” i sobretot a aquells que es poden realitzar des d’un país petit entre altres països que es troben en conflicte, i un dels negocis que més beneficis aportaven eren el pas de “productes” entre el punt “a” i el punt “b”, bé fossin objectes o persones, tan donava mentre el benefici estigués assegurat i fos prou temptador com per què un s’hi jugués la pell, la pell o bona part del benefici pagant a les parts interessades, mes propenses al guany ràpid que a fer prevaldre allò que havien jurat, i és que no hi ha senyor més universal que el diner. Un dia el Robert em va demanar si el podia ajudar, tenia un ”producte”, que havia traspassat el país del nord al sud i n’havia de fer el lliurament, no li agradava qui l’havia contractat i em va comentar que hi havia un tipus que li donava molt mala espina, un “estrany” que havia vingut només per validar aquesta operació, vaig somriure apurant el darrer xato i vaig arronsar les espatlles, aquella nit no tenia res millor a fer. Després de caminar uns quilometres amb una avançada que ens avisava de possibles “visitants” i una rereguarda que feia el mateix servei vàrem arribar a les portes d’una masia “No t’has parat mai a preguntar que portes?” el Robert em va mirar amb un somriure “Soc força senzill i bàsic, em paguen per portar quelcom d’un lloc a l’altre, i és el que faig, quan menys sé millor per tothom” “I el somriure?” “M’alegra que vinguis… no em refio del client d’avui” “I doncs?, perquè hi treballes, no serà per falta de clients” “És un favor, aquest viatge era d’un conegut a qui el van enxampar fa unes setmanes i el van treure de circulació, ell sempre s’ha portat bé amb mi i li dec a ell i la seva família” “Barrejar negocis i qüestions personals…” va fer que si amb el cap, tot just quan s’obria la porta de la masia, va fer esperar a la resta a fora mentre entràvem al pati, ell, el seu maxo “Samsó” (bonic nom) i jo. Uns tipus ens van rodejar i aleshores vaig entendre el seu neguit “Vaja, que tenim aquí, pensava que no vindries ja, els he vist de més ràpids, i no vens sol?, no em diguis que et cal algú que et calenti en aquestes nits fredes… no em presentaràs a la teva maricona?” el tipus es va plantar davant meu, el vaig mirar per notar un cop a la boca de l’estómac, vaig caure de genolls “Qui t’ha dit que em pots mirar?, aquí quiet que igual me la pots mamar si et portes bé…” vaig somriure mirant al Robert qui em va fer un gest i vaig entendre que aquell no era a qui es referia… “T’he portat el genero… ara et toca pagar i tancar el tracte” “El tracte es tancarà quan jo digui, i pagar-te? Algú ha dit res de pagar?, potser no entens la teva situació” va dir deixant veure la culata d’un colt, el va treure per copejar-me deixant-me estès “Mira, igual li arrancaré les dents a la teva maricona per tal que la xupi millor”, vaig tornar a somriure, la nit prometia quan vaig notar quelcom que no era d’aquell lloc ni d’aquella nit, quelcom que no hauria d’estar allí, per un moment tot es va congelar, vaig veure la cara del Robert i va quedar clar que ara si que havia arribat el moment… “Veiam, veiam, que tenim per aquí… no ho dieu aixina?”