Anava per la segona copa quan el tipus es
va presentar “Bon treball, ara l’acabava de llegir… diria que tot i els segles
t’has deixat portar per la teva vena humana, hi he vist alguns gestos d’odi, i
les emocions humanes no ens haurien d’afectar, des del mateix moment que vàrem
esdevenir…” “Monstres?”, “Diferents… et conec i sé que t’agrada provocar, fer
trontollar ni que sigui per un moment per agafar aire i atacar.. Bourbon?” va
preguntar mentre assenyalava la meva copa tot cridant a la cambrera i demanant-ne
una, va somriure mirant al voltant “Increïble, em sembla del tot increïble, en
el seu descàrrec val a dir que són joves, i que encara creuen en els miracles,
o que senzillament creuen que hi tenen dret. Saps quina és la possibilitat de
que entre tots els humans i els que hi ha aquí hi hagi algú que et pugui
arribar a estimar?, poca, i saps quina és que aquell que ens pugui estimar
sigui aquell qui desitgem que ens estimi? Doncs mínimes, nímies, i amb tot aquí
els tens, provant sort, uns veritables ludòpates de l’amor, cada setmana venen
amb esperances, passen per caixa i tornen a casa en el millor dels casos amb un
reintegre o un premi menor en forma de nit de sexe…” “No has pensat mai
tornar-te consultor romàntic? Segur que t’hi guanyaves la vida… amb tot, i si
em permets la pregunta, des de quan s’ha establert el contacte personal entre
vosaltres i nosaltres, fins on tenia clar, vosaltres els tancàveu, i nosaltres
els executàvem… una simbiosis perfecta amb la base que mai estem en contacte…”
“No em vindràs ara amb teories físiques de matèria i antimatèria, de vòrtexs
dimensionals, o d’incompatibilitats físiques… només volia aprofitar que et
tenia a prop per fer-te una pregunta… i no, no és cap mena de trampa o broma de
mal gust… Suposo que has escoltat les notícies, suposo que has vist l’explosió
i l’estranya petició…” “La de científics nuclears? O del fet que els científics
demanats han decidit o els hi han sortit treballs, conferències, estudis i
altres que els hi han impedit anar-hi… o pel fet que una de les dues explosions
és del més sospitós…” va somriure “N’hi ha que us veuen només com a muscle, com
el mal necessari, però heu participat en tantes operacions que només per efecte
repetitiu sou una bona ajuda… I què en penses? Que creus que va passar?”, vaig
acabar la copa demanant una altra ronda “La veritat?, tot i coneixedor que
estic equivocat, crec que la primera explosió va ser provocada per destruir o
ocultar quelcom, quelcom sobre el que no s’hi podia intervenir si no era de
forma localitzada i contundent…” “I?” “Un error, un pur i senzill error humà,
la primera explosió va provocar la segona, va provocar l’explosió del que es
cercava i es volia neutralitzar, suposo que un nou model de bomba bruta, que
estava en un port pendent de ser transportava a saber on… una forma graciosa de
càstig diví, i ara tothom a córrer per veure com ho poden fer per tal que no es
conegui la veritat, suposo que es farà un perímetre, es deixarà morir a tots
els testimonis i acabaré per ser oblidat”, l’altre va somriure “Però això tu ja
ho sabies, oi” i aquí es van acabar els somriures del meu company de copes “No,
no ho sabíem, i ni tan sols ho sabem, i saps?, només hi ha quelcom que ens
molesta més que sortir de casa, anar a un local de merda humans i compartir un
beuratge diabòlic amb un monstre” “I és?” “El no saber… qui sap pot morir, qui
desconeix ja està mort…”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada