entrada 1121-2 (any 8)

Vaig arribar a casa i mentre em posava una altra copa vaig recordar la darrera conversa amb l’Agnus, mentre el fumava el vaig veure arribar “Deus estar content, ara a veure el que els hi dura aquesta explosió de llibertat” ell va somriure forçant el gest “Els hi durarà fins que algú decideixi que ja n’hi ha prou, amb tot ja és més del que els hi esperava amb la situació anterior…” va agafar aire “I mira ja és més del que mai farà cap vampir…” “I ara em diràs que no et canses de tot aquest teatre, quantes vegades has assaltat fortaleses, castells o qualsevol altre edifici amb el tirà de torn al seu interior?, cent, dues centes, tres centes vegades…” ell va somriure “Crec que algunes més, la meva edat dóna per fer-ho…” “La teva edat, i el saber que quasi bé ets immortal” li vaig dir picant l’ullet “Si, tens raó, això també ajuda” va dir traient una petaca i passant-me-la “A la teva salut!, vive la liberte!” “Vive fins que es mori” em va dir agafant de nou la petaca, jo vaig poder estar de dir-li “Saps que he descobert amb tots aquests anys?, que qualsevol d’aquests gilipolles un cop són conscients de l’eternitat, del fet que mai moriran perden la por als seus actes i esdevenen veritables monstres, són humans fins que descobreixen que no hauran de donar explicacions perquè el moment de fer-ho mai arribarà… té el seu punt divertit, el de ser humà per por i no pas per devoció” va somriure “Fa temps vaig creure que érem el pas natural, la solució a l’equació de si l’evolució s’havia aturat en algun punt, del perquè no avançava, i ho veus clar quan treus als humans de l’equació quan pots considerar que ells ja han fet el seu camí i que com molts d’altres animals han arribat al seu sostre, i ara, ara només els hi queda la rabieta de nen consentit i l’intent de ser millors. La seva evolució va ser exponencial i ara arriba a una linealitat, no et dic que no facin grans descobriments però que no passaran de coses nímies pels propers que els substituiran, seran com els nous trucs que es poden ensenyar als gossos, igual pel bitxo és quelcom increïble, però per nosaltres no és més que un joc, una forma de donar un premi”, vaig allargar la mà per agafar de nou la petaca i ell va somriure “Saps? “ em va preguntar “Sempre m’he preguntat, que va veure en tu, que va justificar que fes el que va fer, només ho he sentit un parell de cop a part del teu, i el final d’aquells individus no va ser massa bo…” vaig somriure “Saps fer-te amics…”. Vaig apurar la copa mirant el fons de la mateixa, així que el bo de l’Agnus havia decidit expiar bona part del mal que havia fet fent desaparèixer a aquells que havia creat, molt possiblement havia descobert quelcom que li havia gelat la sang, quelcom que aquell dia no li vaig voler dir, i és que molt segurament els humans ja estiguin totalment demodé en termes d’evolució, però segurament nosaltres, els vampirs, els que ens creiem el centre de l’univers els anem seguint a poques passes, i ell ja ho ha vist, que també formem part del passat, i que ja no ens mereixem el lloc que creiem en aquest món.