entrada 1111 (any 8)

Hi ha coses que porten el misteri de forma inherent, ahir mateix mentre la feia petar amb uns humans, i algú va demanar una granissat de llimona, i li van portar un tub amb quelcom de color groc txernòbil, que qualsevol persona amb dos dit de seny hagués deixat de banda, però que el tipus va començar a xarrupar gustosament... tot això amb l’acudit de la tarda on a la pregunta de “què és un manyer?” la resposta va ser “Qui fa manys i manyigues...” un acudit, dolent, molt dolent, quasi tan dolent com humà, i per acabar-ho d’adobar la notícia del dia, es veu que els homes i les dones són igual, vaja tan igual que fan cagar, i una universitat d’Holanda d’aquelles que han volgut tenir els seus deu segons de rebombori exitós ha dit, i amb estudi, oju al datu, que les dones i els homes difereixen per temes de metabolisme pel que fa a les temperatures, que els homes es troben còmodes treballant a 22 graus i les dones a 25, així doncs que en un atac de pacificador, ja ho sabeu, els aparells refrigerants haurien d’estar a 23,5 graus, per tal de tocar els collons a dones i homes, això si, tocar-los per igual. Aquí un ha dit que coses com aquestes són del tot normals, i que expliquen els motius pels quals els tipus són més proclius a quedar-se en pilotes i que vagin tan calents, a més de reforçar la idea generalitzada que la frigidesa femenina està justificada per aquesta necessitat de més temperatures, us estalviaré els comentaris masclistes tot i que divertits, ocurrents i genials, i que van provocar les rialles d’aquells nens esclavitzats en cossos d’adults responsables, i és que els efectes del granissat xernovilià s’havien de fer notar d’alguna forma... pocs després algú va deixar anar la perla de la tarda al dir “Les vacances són la part vainilla de la vida...” aquí alguns s’han mirat sense entendre que hi tenia a veure la vainilla mentre d’altres aixecaven les copes, i és mentre preníem les begudes anaven passant per davant nostre tot els mostrari 2.0 (2.0 correspon al mostrari agost) de la temporada, gent sense cap mena de recança a anar vestida com els hi surt d’allí, i que segurament no deixarien entrar a la seva ciutat a personal que portessin la roba que ells porten, la gent anava passejant absorta mirant les botigues i teclejant en el seu mòbil, i aleshores va passar, un dels presents va agafar aire i va deixar la frase que et xafa una tarda com aquella “Vivim en un món cada cop més global, i vivim cada cop menys interconnectats com a persones, ens hem deixat esclavitzar per un entorn virtual, venent la realitat per allò que volem que sigui i que no és, acceptem que ens diguin que la gent és el que esperem que siguin, sense acceptar que són el que són, humans amb limitacions, por i imperfeccions...”, “Quan fa que no vas de putes?”, aquí hem rigut fent un col·lecta per tal que el tipus hi pogués anar, que ja sé sap que amb el deliri de complir amb el desig de la seva parella s’ho ha gastat tot en unes vacances de les que no en tornarà ni més feliç ni més realitzat, senzillament tornarà més pobre, i amb els dies amb els coneixement que va errar, que tot i lo curta que sigui una vida és massa llarga per passar-la amb només una persona... No és que els temps canviïn amic meu, és que nosaltres canviem