entrada 1120-2 (any 8)

Avui tot esmorzant, els de la taula del costat han tret el tema del dia, semblaria ser que una senyora de certa edat i amb un títol hereditari ha decidit invertir una suma considerable en la reforma del colomer de casa seva… i clar, els pijiprogres de la taula del costat no s’hi han pogut estar de criticar-ho, tot dient que molt segurament aquell import es podria destinar a millors finalitats… era d’hora i tampoc tenia ganes d’entrar en discussions, i més quan encara no havia anat a dormir, però se m’ha escapat un somriure i els tipus no s’han pogut estar d’un “No penses com nosaltres?, no creus que és una indecència una despesa com aquesta en un colomer?”, he somrigut i m’he intentat excusar amb un “No estic al dia del preu dels colomers, així que la meva opinió…”, la mirada estorada dels tipus i el gest d’un d’ells m’ha indicat que no es donaven per vençuts, així que finalment i després d’agafar aire he contestat “Si parlem d’indecències i de certes immoralitats, i sempre des de la visió dels humans, molt possiblement aquella senyora té un muscle financer com perquè la despesa de la què parlem no li suposi cap problema, a més crec que ja col·labora en diferents organitzacions humanitàries. Ara bé, si tenim tant d’interès i som tan filantrops us preguntaria si heu pensat ni tan sols per un moment en destinar els diners de les vacances que ara esteu gaudint a una causa social… o si més no, la despesa dels esmorzars com aquests… i ja posats, si us qüestioneu si no seria millor que la medicació que us preneu o expedeixen als vostres fills no estaria millor utilitzada en altres llocs i en altres persones…”, el tipus m’han mirat, era una conversa tancada, és molt fàcil parlar sense pensar i del que no s’entén, com sempre és més fàcil nedar a favor de corrent que en contra, un dels tipus ha saltat “És diferent, nosaltres ens els guanyem ella no”, li he retornat el somriure, “No, el tema no és aquest, el tema està en que ella és rica, vosaltres no, ella ni tan sols sap qui sou, i vosaltres l’envegeu, i aleshores la critiqueu per no fer allò que considereu que hauria de fer, i que en canvi vosaltres mateixos no feu, i no ho feu, perquè teniu clar que no us toca i que ho han de fer la resta de persones, que la vostra existència ja es prou gris com per donar-li un to més fosc, i que les solucions sempre han de venir de la resta quan impliquen el més mínim sacrifici… I ara no em vulgueu vendre que deixar el menjar dos dies abans que caduqui al portal de casa per tal que algú el reculli és quelcom lloable… perquè senzillament és un acte per tal d’estalviar-se el viatge al contenidor i no tenir de tirar les escombraries, això, i sentir-se millor. Sou carn de l’efecte primitiva, que us explicaré tot i la vostra natural intel·ligència… un tipus té una primitiva i diu que si li toca ho cedirà tot a entitats benèfiques, que ella ja té una vida reglada com la de molts altres, però heus ací que un dia li toca, i li toquen molts milions, aleshores tot canvia, on deia que ho cediria comença a trobar excuses per tal de no fer-ho, de millorar primer la seva vida i després la dels altres, però descobreix amb el pas del temps que mai arriba a millorar la seva del tot, i que mai queda temps per millorar la dels altres”