entrada 1116 (any 8)

L’estiu treu el millor de dins meu, en el sentit que em facilita i molt l’existència, si a l’hivern un ha de pensar un xic si engegar o engegar a qualsevol humà a la merda, a l’estiu ja no cal ni pensar-ho, els pots engegar directament, i normalment en el 1000% de les ocasions encertes, aquest matí i mentre acompanyava a un conegut a una reunió se’ns ha creuat una tipus amb el cotxe qui s’ha saltat el pas de zebra aka pas de vianants, doncs res després de recordar-li qui tenia preferència amb una puntada de peu a la parta, s’ha aturat el tipus ha baixat la finestra i heus ací, un nou vingut plenament integrat i a qui només li faltava dir “ola k ase” que ens ha deixat anar un “Pasa algo?”, “Passa que la pintura a terra està per un motiu” i el tipus ha contestat amb un “Tu racista” aquí anava a riure quan el meu conegut li ha deixat anar “I tu fill de puta, no et fot” i aleshores si que no m’he pogut estar i m’he llençat a riure, ens ha mirat i el meu conegut li ha donat la sortida “No fas tard a cap classe de bombes?” el tipus ha arrencat de nou, hem creuat i aleshores hem vist com passava una noia i tots els vells, i no tan vells del passeig no perdent-se cap detall de l’anatomia de la tipa, el meu conegut ha tornat a saltar  “Deurem ser un xic rarets, enlloc de mirar la tipa estem mirant al gos aquell...” he somrigut “Són més agraïts” “I menys traïdors” “Això no és cap mèrit qualsevol és menys traïdor” ara ha estat el meu conegut qui ha somrigut “Un anunci al pitram aquell i un altra al cul i t’asseguro que aixeques les vendes de qualsevol producte” “Aixeques moltes coses...” un rum-rum ens ha fet girar-nos per veure tres tipes que ens miraven desaprovadorament, “Perdonin, no les volíem molestar, si en el cas d’ella ho aixeca tot, en el seu ho encongeixen... però no es sentin malament, el món està així de mal repartit...”, les tipes han obert la boca per no dir res, mentre hem prosseguit amb el nostre viatge, “I encara que no t’ho creguis hi ha gent que treballa onze mesos per poder-se permetre quinze dies de vacances... i no ho entenc” “Que se’n vagin de viatge?” “No, que un desgraciat que necessiti esclavitzar-se onze mesos per creure’s lliure quinze dies no es foti un tret o es pengi...”, i aleshores m’ha vingut al cap una de les darreres notícies que vaig escoltar, hi ha un dels nous partits polítics que diu que no està bé que hi hagi gent que no pugui tenir o gaudir de vacances, així que s’estan plantejant de pagar vacances a famílies sense recursos o amb els membres adults a l’atur, és a dir, que se’n vagin pare i mare (aturats i segurament força estorats) amb tota la troupe de gremlins a les costelles de la padrina... no entraré en el rerefons ètic o moral del fet, però entenc que pot ser una de les formes més clares de demostrar lo merda i quasi res que són uns pares... quan els fills els hi preguntin “I perquè fins ara no les hem tingut?, perquè ens heu tingut si res ens podeu donar...” que ja sé sap que els nens són força cabrons de lo sincers que arriben a ser... i per concloure que posats a triar qualsevol altre pare/mare seria millor, el que dic, no hi ha res com l’estiu per ser un mateix