entrada 1128 (any 8)

No deixa de tenir el seu punt còmic que una raça amb tendències naturals a les migracions intenti ella mateixa posar fre a aquests moviments poblacionals, sota mil i una excuses que es podrien resumir en una “Aquí ja vivim prou bé com que vingueu de fora a tocar el que no sona”, fa temps parlava amb un tipus que participa en forces foros, reunions, i d’altres mogudes destinades a veure com es pot engiponar el merder que són els fluxos migratoris en les societats avançades, el tipus entre copa i copa em deia “Al final he descobert que el concepte de “flux” és força més natural del que sembla, si no vols deixar-ho tot perdut de sang el millor es crear tampons on s’acumuli el flux i esperar que quedi ple per llençar-lo i posar-ne un de nou” suposo que la meva mirada li va fer gràcia i va seguir “A vegades senzillament es tracta de mirar cap a un altre costat, i amb el temps un descobreix que o bé desapareixen o senzillament moren, només cal ser el suficient hàbil per fer que creguin les mentides fins que ja és massa tard i desapareixen. Al final no es redueix no a compartir, sinó a fer creure que s’està disposat a compartir, però no ara ni avui….”, vaig aixecar la copa brindant per aquell portent d’humanitat ben pagat per les mateixes nacions unides i amb càrrecs dels que un pensaria que les seves accions haurien de ser tot el contràries, l’altre dia me va semblar veure’l per la caixa tonta en una d’aquestes reunions que es munten davant una tragèdia (de les que hi ha dia si, dia també), i que ell nomena “uns accidents desafortunats però pràctics i oportuns, això si, molt desgraciats”, doncs res, que després de veure’l li vaig enviar un missatge per veure com li anava, la seva resposta memorable “La reunió bé, les putes millors, subvencionades amb fons públics, no vegis viatgen per la meitat del món per tal que gent com jo se les folli, i a sobre et diuen que els hi agrada… j t’he dit que no et refiïs dels de fora que només diuen mentides”, em va treure un somriure. Anava a contestar quan em va entrar un altre missatge que encara em va fer riure més, no fa massa vaig conèixer una femella d’aquelles triomfadores, felices i que plenament realitzades, i que de tan complerta i happyflowers em vaig preguntar com podia parlar amb algú com jo, una conversa curta per veure o que em digués que estava ben casa, amb una parelleta de gremlins, una bona feina, una millor casa, i dues famílies amb una bona fortuna que els hi permetia de fer tot allò que els hi rotés, la vaig felicitar tot dient que molt segurament forces matarien per tenir una situació ni que fos un xic del que ella tenia, ella es va arrufar satisfeta, vaig deixar la copa i em vaig acomiadar, ella em va mirar sorpresa “Fujo de la felicitat, sé que no existeix i em fan por la gent que s’arriba a mentir tan com per creure’s-ho. Amb mi no esperis res del teu yuppiworld, tinc un toc més realístic i fosc, més no parar de follar per un xic de mal que pugui fer i de deixar l’amor per les parelles felices com la teva” ella va somriure i va sentenciar amb un “Ho sento, em fas llàstima, segur que algun dia trobaràs a algú”, vaig somriure “No t’enganyis, el cardat no soc jo, ets tu”, doncs res que tenia el seu missatge davant meu amb un “Cal tenir entrada per un tour realístic?”