entrada 1028 (any 5)

Fa temps em van dir que els homes no tenen més ànima de la que pot tenir un roc o una mosquit dels que aixafeu sempre que podeu, semblar ser que Deu va fer una bona pensada amb el tema de l’ànima, primer perquè us va fer sentir especials, i després perquè us té a tots agafats pels kllons en l’intent de que no la lieu massa per tal de no condemnar-la a una eternitat de turments… i el diable que es parteix fent-vos vendre allò que no teniu, i és que com ell em va dir una vegada “No té pèrdua la sobrietat i lo transcendent de l’acte quan et venen quelcom que no tenen clar ni que tinguin, i al que li donen un valor que supera amb molt el que té, perquè no ens enganyem qualsevol humà normal condemna la seva ànima en una existència els cops suficients per condemnar-la tota la seva roda de reencarnació… i no vegis quan al final te la venen i obtenen allò que t’han demanat sense veure que generalment poc hi fem nosaltres, ho fan tot ells solets, al perdre la por i els valors morals actuen com volen i aleshores obtenen el que desitgen per si mateixos, sense necessitat de cap intervenció diabòlica, són així d’estúpids els humans, necessiten que els hi diguin el que poden i no poden fer, enlloc de senzillament fer-ho…”, vaig somriure aixecant la copa “Amen” “Eis, que m’he cagat jo en els teus?” em va dir al diable aixecant la copa amb una rialla, em va treure un somriure, el mateix que em treu el veure com aquest any heu decidit fer barbacoes naturals (que us heu pres seriosament això de ser sostenibles i ecològics, i només fer servir fusta de pi i de la terra per cremar), això o que necessiteu carbó per repartir aquests reis de lo malament que us heu portat… doncs res, el bo és que quan enxampem qui ha fotut el foc et trobes que si són nens res de res, que si és algú qui treballant ho ha fet o en qualsevol acte tot queda en un no res, perquè segurament ha estat un acte “sense voluntarietat”, una “desgràcia” i res, tal qual la tipa que ha destrossat un quadre que ningú o quasi ningú anava a veure, i després de fotre un nyap que l’ha convertit en un trend tòpic del circuits d’art contemporanis i ara tenen el poble ple de personal que no perd l’oportunitat veure la nova obra d’art… i és que els humans sou així de subnopolles… i si preguntes a la majoria perquè hi van senzillament et diuen que hi van perquè hi va tothom… amb una clara demostració de la vostra individualitat i capacitat de discernir el que voleu fer… però clar, suposo que és força més còmode ser del ramat que no pas dels que van pel seu compte…