La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 20 de gener de 2010

entrada 393 (any 2)

Tothom és esclau de les seves paraules i víctima dels seus actes (o així hauria de ser...), doncs bé, tal dit , tal hauré de fer... ella es va despertar va intentar fer petits moviments, preguntant-se com és que si els hotels són una font de sorolls aquella habitació semblava una tomba, va ser al pensar en aquesta darrera paraula que va tenir un escalfred que li va recórrer tota l’esquena, després d’alguns intents va aconseguir alliberar un braç i una cama, per sort els llençols no eren el cridaners que havien estat la nit anterior, un xic més i estaria lliure, un xic més... “Tan malament m’he portat?”, ella no va poder evitar el somriure, no deixava de ser una dona, i les dones es deleixen per aquells que sempre estan atents als seus actes fent les preguntes més estúpides i gracioses, va arrufar el nas “Vaja, m’has enxampat... suposo que m’hauràs de castigar pel meu intent de fugida” “Ummm, un càstig i de bon matí?, a saber com acabaràs...”, no va poder ni va voler evitar que els colors li conquistessin la cara i que quelcom menys innocent que el color envaís un xic més avall de la seva anatomia... recordava com la tarda anterior estava com una estúpida mirant-se al mirall sense saber ben bé que s’esperava ni que esperava ella, s’havia maquillat i desmaquillat no menys de dues vegades sempre amb la idea de que acabava per semblar una pepona, va deixar anar un buf al pensar que després encara tocava decidir el vestit i les sabates, i la roba interior?, va mirar-se al mirall, allò ni de conya, no per res s’havia guanyat que li diguessin que era una tikismikis i no seria menys ara, amb tot va agafar un conjunt que feia temps que volia estrenar i que havia criat pols al fons del calaix, es va mirar al mirall contenta que només ella es veiés; la roba, les sabates, els darrers tocs, tot això i una mala conjunció dels astres van fer que arribés tard, fins el darrer segon es va preguntar que cony hi feia ella allí, va sortir de la boca del metro i es va fixar amb els nois que hi havia, mentalment va decidir quins voldria que fos i aquells que desitjava que no fos, alguns se la van mirar però encuriosits de perquè una noia els estava resseguint amb la mirada, ella va començar a sentir-se alleugerida al pensar que igual l’havien deixada plantada, de fet allò li donaria peu a fotre-li una bona bronca i a estalviar-se el que pogués venir, va ser aleshores que el mòbil li va sonar el va treure just quan callava, el número no li sonava de res, l’estava guardant quan algú li va dir darrera seu “Hola”, l’ensurt va ser suficient per tal que el telèfon volgués cobrar vida pròpia, va començar a deixar anar un crit quan el va veure davant d’ella “Ho sento...” va dir la veu “La veritat si t’espanto així i encara no m’has vist, potser ni et giris....” ella va deixar anar un somriure, total que hi podia trobar?, la conversa li va semblar inconnexa de fet els temes van anar i venint, va tenir la sensació que ell no es centrava massa o que oblidava massa ràpid el que ella deia, amb tot tenia un cert punt per mantenir la conversa en una tensió adequada... va tornar al present quan una mà va començar a rosar el seu cos, tots els records del passat es van anar esvaint deixant lloc només al present, la mà d’ella va passar pels seu malucs dirigint-se al centre d’ella, ella va deixar anar el cap endarrere atacant amb el seu cabell la cara d’ell, va notar l’alè d’ell en el seu coll i uns llavis besant-li el coll, la mà d’ell va començar a masturbar-la, va tirar la cadera també cap endarrere fins notar quelcom que la parava, va somriure pujant un xic i entreobrint les cames, el penis d’ell va anar recorrent el seu entrecuix i ell va deixar anar un gemec, va notar com el seu penis rosava l’entrada del seu cony i com aquest palpitava intentat xuclar-lo, es va sentir calenta aquest sol pensament l’encenia cada cop més, la sang li cremava al cos, la seva mà va acompanyar al penis fins al seu cony, tot i que la seva intenció era no deixar-lo escapar, va apretar la cadera fent-lo entrar, va deixar anar un crit amb un somriure, ja era seu, ell va anar accelerant el ritme, mentre la masturbava, no va aguantar més i es va deixar anar, però no volia parar, va deixar anar una rialla a l’aire “Sóc multiorgàsmica!” va pensar, sort que ell no la podia veure, va ser aleshores que va veure com davant d’ella hi havia un armari amb la porta de mirall, no li va importar fins i tot va somriure mentre treia la polla d’ell del seu cony i el masturbava, se li feia estrany, però allí estava tota una dona amb una polla entre les cames, va accelerar el ritme mentre sentia la seva respiració a la nuca, va lamentar que els llençols quedessin amb diferents tonalitat de blanc, que pensarien d’ella els de l’hotel? Amb lo tikismikis que ella era....

5 comentaris:

Goculta ha dit...

mira que hi ha gent que pensa massa en el que diran

maria ha dit...

Quina dolçor...

Molon labe ha dit...

Doncs si Goculta, total al final la gent dirà el que li sembli, així que preocupar-se pel que diran...

Carai maria, havia entès quina "coïssor"

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Vaja !

aliena ha dit...

Realment genial, no?