entrada 1121 (any 8)

Diuen que les sorpreses no venen mai soles, així que després de la visita anterior i mentre demanava una altra copa per treure’m el regust del tipus anterior en va aparèixer un de nou, aquest el conec de fa ja alguns anys, el tipus sense ni tan sols demanar permís es va posar la meu costat “Podem anar a algun lloc més tranquil?” vaig somriure “Perquè hauria de perdre aquest anonimat i una bona copa, tens cap raó que ho justifiqui” “Agnus” va dir, veient la seva mirada i el posat no vaig voler fer llenya de l’arbre caigut i menys encara després d’aquell nom, un cop a la terrassa entre fumadors que d’ací a uns anys seran titllats de suïcides i es tancaran en clíniques de reeducació per tal de ser bons ciutadans el tipus va iniciar l’interrogatori “El coneixes?” “A qui?” vaig dir mirant als tipus del voltant “Podem, ser seriosos… ja saps de qui parlo de l’Agnus” vaig somriure “De l’Agnus?, no i no crec que ningú el conegui, és una fàbula per entretenir a vampirs ociosos com tu…”, “Mentir se’t dóna fatal o senzillament ja ni tan sols et preocupa fer-ho bé…” vaig somriure aixecant la copa “Touche… Agnus Künt segons la meva darrera informació, un dels primers vampirs, els acudits més dolents diuen que quan Déu va decidir crear el món ell ja hi era, si Déu va ser el creador dels humans l’Agnus va ser el creador de bona part dels vampirs…” “Podríem dir que de quasi tots…” em va interrompre el meu interlocutor “Si no directament indirectament, perquè els que ell va convertir en van crear de nous, línies senceres de creació en diferents països, pocs no tenen el seu origen en una mossegada de l’Agnus…” “I entre aquestes excepcions” “Tu” “Jo… tens raó, el meu origen és un xic menys poètic que una relació homosexual o qualsevol altra sexual acabada amb mossegada feliç” “Així el coneixes?” “Ho he dit pas?” vaig somriure “Si, el conec, ens hem creuat vàries vegades” “Així segueix viu?” “Ho estava el juliol del 1.789, va ser el darrer cop que el vaig veure en persona” “Així, igual ja no hi és…” va dir el meu interlocutor en veu baixa “No t’hi juguis l’eternitat, segurament deu estar en qualsevol altre intentona inútil d’alliberar als humans”, l’altre es va posar seriós mirant nerviosament al seu voltant “Què en saps del grughel?” vaig somriure i aquí vaig perdre el poc anonimat que em quedava “Del grughel?, un altre conte pels vampirs ociosos, quelcom que no s’ha demostrat mai que existeixi, diuen les antigues llegendes que un vampir pot retornar a la normalitat a una de les seves víctimes si li treu de sobre la maledicció… quelcom que s’ha intentat, em consta, però que mai s’ha aconseguit” “A no ser que siguis l’Agnus…” aquí si que em va despertar l’interès “I si fos així, per quins setze ous ho hauria de fer?”, “Fa poc ens va fer arribar una carta, en la mateixa ens deia que havia conclòs que no érem millors que els humans, que ens havíem pervertit amb el pas del temps, i que en un món futur no hi havia lloc ni per nosaltres ni pels humans, als humans els deixava en mans del seu Déu, en canvi de nosaltres va decidir fer el que podia fer, en aquella carta va treure la maledicció a tres grans ancestres, i no tan sols van morir ells, sinó tots els que havien estat creats per ells o els que ells havien creat…” vaig somriure “Així ara els caçadors són les víctimes… i segons els vostres càlculs si fa el que diu que farà quin impacte tindrà?” “Global… la relació de supervivència es situa en 1:10.000” va riure “Saps no t’envejo, tindràs a tots els humans per tu i quasi cap germà de foscor… no em negaràs que no tingui certa gràcia…” vaig acabar-me la copa “I tot això m’ho dius per…”