Crec que pot ser oportú llaurar-me encara
més fama i fer una petita guia de “Grècia per a dummies”, primer em sobta que
es decideixen fer unes noves eleccions i que ara tothom s’ompli la boca dient
que són unes eleccions plescibitàries, mentre que aquí els mateixes neguen que
les del 27-S ho siguin, ja ningú diu que les eleccions a Grècia siguin unes
senzilles eleccions al parlament, no negaré que Grècia ha estirat el braç per
sobre la màniga o directament la polla per sobre el condó, i ara els hi toca pagar
la festa, pagar i a més amb interessos, però no us enganyeu, es com si en una
gran família i davant un familiar díscol es decideix que tota la família li
farà un préstec per pagar i garantir els préstecs que aquest familiar té amb la
resta (i no em negareu que no deixa de tenir el seu punt graciós), ara bé, el
tema està en que gràcies al préstec es com si el cosí del nord et diu “Saps el
pis que tens a primera línia de mar?, doncs res que durant els propers XX anys
em reservo el seu gaudiment pel mesos d’estiu que és quan paga la pena, i tu en
canvi t’haurà d’encarregar que estigui en perfecte estat, i durant aquests
mesos o bé el podré gaudir o llogar, i si el llogo els ingressos seran per a
mi…”, o quan l’altre cosí et diu “Pots comprar on creguis, però ja que et deixo
els diners crec que hauries de comprar
als meus supermercats, i al preu que jo et digui…”, i quan els fills et diuen
que aguantis i no cedeixis, i que igual val la pena passar gana uns dies o
mesos per després no deure a ningú, doncs davant d’això, la família et diu que
no facis cas als fills, que no saben de que parlen i que tu fes cas a la
família, que tot i sembla que se’n vulguin aprofitar de tu no és el cas, el que
ells volen és ajudar. I no deixa de tenir el seu punt, que aquells a qui deus
diners, enlloc d’ajudar-te dient que no cal que paguis et diguin que no
pateixis facilitant-te crèdits per pagar els deutes que ja no has pogut pagar,
i que segurament no podràs pagar. Ets un fill pròdig, mediterrani, a qui li
agrada el sol, la platja i la festa, i aquests són els teus pecats capitals, no
ets productiu, vas acceptar els diners fàcils a canvi de promeses de retorns
adaptats a les teves necessitats, i quan vas quedar penjat i depenent d’aquests
crèdits, aleshores els que te’ls havien donat et diuen que cal parlar, que cal
negociar (i quan un, només pot dir si, no és negociar, és acceptar). Algú em va
dir que el que li han fet a Grècia és el tractat de Versalles del segle XXI, el
posar un poble de genolls i que a sobre hagin de donar les gràcies… I és que a
vegades el millor que es pot fer es senzillament renunciar a la família quan
aquesta pensa per tu o decideix per tu. Grècia
és un petit país, però un gran exemple per a tothom, en el sentit que hi ha dos
camins, el de voler ser lliure i acabar en el desastre, o el de senzillament
sotmetre’s i existir, igual en aquest cas un no serà mai més lliure o
senzillament no serà mai més persona, però almenys podrà existir, en el primer
cas la llibertat porta a un desastre que ningú pot arribar a imaginar, i com
que ningú pot imaginar no es pot ni tan sols imaginar, i aquesta por, és la que
us portarà a l’esclavitud…
1 comentari:
Ara entenc perquè els alemanys s'han quedat amb els aeroports grecs...
Publica un comentari a l'entrada