M’encanta la capacitat humana de poder
marxar d’un lloc on un sap que és una merda, i anar a un altre lloc on un
espera que el tractin com si fos el primigènit de la creació, tot intentant que
el tuf de merda personal es perdi amb la distància, en com una panda de
fracassats, mal follats i mal vestits, decideixen que en vacances poden fer el
que els hi roti i que a més la resta els ha de tractar com a persones (que
menys), pel que fet que al llarg de l’any, o bé després de pregar i xupar
alguna polla el banc els hi ha concedit un préstec, o amb els estalvis s’han
pogut pagar unes vacances, i amb aquest fet de desembutxacar una misèria es
creuen amb el dret de viure a cos de rei. El que porta a imatges com la de
veure a vuit que demanen una paella per a sis i després es queixen que era
pobre pel fet que no tots han pogut repetir plat… i clar, tot esperant que els
plats d’amanida que mes que d’acompanyament han fet de prop plat els hi han de
sortir de franc… tot un espectacle, deixar-se perdre per algun d’aquests pobles
veient el que s’hi passeja i s’hi ven… després de la cervesa i mentre fèiem un
gelat el meu acompanyant encara amb la conya dels trets anava mirant les noies
que ens creuàvem amb uns comentaris a tall de “Bons pits!” “Quina desil·lusió
els cucs quan vegin que no hi ha res a mossegar” “Un Nobel mereix l’enginyer
que ha aconseguit aixecar allò amb els sostenidors!”, no m’he pogut estar de
riure tot veient les cares de les tipes, alguna fins i tot ha obert la boca
però el meu conegut no h desistit “Si no l’has d’obrir per xupar res millor la
tanques…”, com ell diu, “Si no les ensenyessin poc que hi diria, i saps el
divertit?, les ensenyen només per alguns, que té el seu punt, tot esperant que
la resta se n’abstregui sota no sé quina merda d’educació, i com em van dir una
vegada la mes santa de les putes, pot ser tot lo santa que vulguis, però no
deixa de ser puta”, així que hem arribat a una llibreria on mentre miràvem els
llibres hem vist una gremlin que no ens arribava al melic que tenia arraconats
al papa i la mama amb un “Me lo habéis prometido, i me lo tenéis que comprar… y
sinó me lo pago con mi dinero, porque que culpa tengo yo de tener unos pedres
pobres!” aquí la gent ja se’ls mirava i els tipus amb un posat de “Solo es una
niña…”, bé, fa un segles per menys les fotien a la foguera per estar posseïdes
pel dimoni… i a la caixa mentrestant una explicació surrealista, una tipa que
compra un llibre i li diuen que amb les presses s’han deixat una pàgina en
blanc, que en poc arribarà una edició complerta i correcta, però que si vol, li
poden vendre el llibre amb un foli solt que és la pàgina que falta, que per més
inri només en fa falta una cara de la pàgina… i la tipa que res, que vol el
llibre i al final li diuen “Ens el podrà retornar, i li canviarem per un de nou
complert sense cost, sempre i quan estigui en bones condicions…” i aquí m’he
perdut… “Bones condicions?” que l’esperaven vendre a algú que només llegeixi
les pàgines senars? O algú que tingui uns centímetres d’estanteria per omplir?,
i encara millor, que vol dir en “bones condicions”, i mes encara quan la tipa s’ha
posat vermella i ha mogut nerviosament l’entrecuix… el meu conegut m’ha tret de
dubtes “Li demanen que no enriqueixi el gust de les pàgines amb els seus fluids…
que ja sé sap que aguantar el llibre, passar fulles i fer segons que demana de
més de dos mans per fer-ho tot…”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada