Bon après-midi o com collons es digui, des de la ciutat de la llum, de la finestra del pis on estic puc veure com la torre Eiffel intenta penetrar el cel de la ciutat, i com al final del dia, les fonts a prop de la font ejaculen aigua cap al cel, suposadament com a regal a l'intent perpetu de follar-se'l i com a senyal que ja toca descansar fins l'endemà quan tot comença de nou, en el meu cas la nit serà quan tot passarà, i no serà precisament aigua l'element líquid que tenyirà de protagonisme la nit parisina, només arribar al pis he trobat una carpeta sobre la taula del menjador, no calia cercar res més, tot el que necessitava estava en ella, damunt un sobre, una foto i simplement un “recorda”, mecànicament han vingut al meu cap els deu conceptes clau per a tot treball:
Detalls: no s'han de perdre de vista, els detalls marquen l'èxit i el fracàs, recordar quan una persona es posa la jaqueta si abans o després de sortir d'un lloc, si cedeix o no el pas a una dona, amb quina ma obre les portes, etc... ens pot donar una informació que possiblement ens podrà ajudar força.
Oportunitats: sempre n'hi han fins i tot en les pitjors condicions, només s'han de saber veure i aprofitar, no hi ha res pitjor que ser cec a les mateixes.
Tempo: una regla bàsica, no tot es mou com voldríem o ens agradaria, tot es mou amb el seu temps, hem de ser grans cuiners qui no tenen presa, la cuina es basa en bona part amb la paciència, les cosses són com són i tenen uns temps propis, un ha d'aprendre a veure'ls i aprofitar-los al seu favor.
Retirada: possiblement no sigui l'opció més honrosa, però sempre s'ha de tenir una via de sortida només els idiotes juguen les seves cartes a una anada sempre cap endavant, bé els idiotes, o aquells que tenen poc a perdre.
Decisió: un cop presa una opció aquesta s'ha d'executar de la forma més ràpida i precisa, pensar en les conseqüències i possibles canvis, trenca el tempo i per resultat ens portarà forces problemes.
Sorpresa: bàsica en tota acció, la sorpresa pot compensar la inferioritat que puguem tenir i fa pensar, qui pensa perd temps fent-ho, temps que sempre s'agraeix.
Seguretat: tota acció ha de tenir uns mínims de seguretat, sempre és millor tenir una segona opció que arriscar-ho tot a un sol cop.
Capacitat: possiblement, el concepte més odiat, un ha de tenir la capacitat de fer la feina, de res serveix tot l'anterior si no es disposa de la capacitat per a dur a terme qualsevol acció.
Coneixement: l'estudi i l'observació ens ha de portar a un coneixement de tot allò que ens envolta, no es pot iniciar cap acció sense saber al que ens enfrontem i que ens trobarem.
Sort: bé, aquesta no hi era inicialment, però al llarg dels segles he anat observant com és bàsica en qualsevol fet, per molt bé que fem tot l'anterior un sempre somriu al veure com la sort no li gira l'esquena, tot i que mai ens podem refiar d'ella, es una puta amb una tarifa que quasi mai podrem pagar.
Acaba de sonar la porta, un sol cor, cap problema, mentre els Heroes del Silencio donen la resposta a moltes preguntes, m'aixeco amb el regust de ser un Kurgan i no puc evitar una ganyota entre fàstic i felicitat.
entra despacio,
que nadie oiga tus pasos.
mientras tanto
si los nervios no traicionan, todo irá bien
y dejemos los besos para los enamorados
y pensemos en lo nuestro
que por eso te he pagado.
aunque esta noche
seas sólo mercancía para mí.
dejo en tus manos
lo que hemos acordado.
la lluvia de hace un rato,
ahora sólo necesito descansar.
y dejemos que los sueños se apoderen del deseo.
recordemos que lo nuestro se me olvidará al momento.
aunque esta noche
sea sólo unos billetes para ti.
pienso en los años
que llevas guerreando
con un nombre por bandera
ahora sólo quiero oírlo una vez más.
y dejemos que lo cierto sea lo que imaginamos
recordemos que lo nuestro todavía no ha acabado.
aunque, por esta noche, ...
... por esta noche ...
nos podemos despedir.
Facing Page: Top left dels Manic Street Preachers, m'han fet somriure abans d'obrir la porta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada