Bé són quasi les nou, avui m'he despertat aviat, d'aquí poc em trucaran la púber té ganes de fer de dona gran, i això es veu que implica sortir a sopar i provocar algun escàndol, anar allí on no vol anar amb la seva família i posar-se aquell vestit que odia, i si pot fotre-li les pintures a la mare per tal de sembla major, odio els intents de tapar la veritable naturalesa humana, però he aprés amb els segles a perdonar els primers errors ja que fins i tot jo n'he comés... Algú em va preguntar com vaig conèixer la Lilith, bé com que disposo d'un xic de temps us en faré cinc cèntims, era la tardor del 1739 un any com qualsevol altre, de fet qualsevol any és el millor i alhora el pitjor de la història sempre hi ha motius per exagerar i individualitzar un període de temps, jo amb la perspectiva us puc assegurar que tots els fotuts anys tenen les seves singularitats... vaig entrar en una taverna, no tenia clar el motiu però hi vaig entrar, en un poble fosc l'única llum que es veia, per experiència sé que els humans teniu una tendència natural a reunir-vos al voltant de la llum... va ser al entrar quan vaig observar uns ulls vigilant-me, vaig agafar una taula, vaig demanar el que segons ells era la millor cervesa del mon, i que no deixava de ser el millor recull de pixats del mon, vaig veure l'ombra com es feia gran sobre la taula per damunt meu, em vaig aixecar colpejant la banqueta, aquesta va sortir disparada cap endarrere, l'intrús va renegar i va caure al terra amb una més que probable fractura de tíbia, no tenia ganes de preguntar, esperar i rebre respostes que no sabria si eren correctes, així que vaig trencar la gerra a la taula, i vaig clavar l'ansa en els ulls del meu nou amic, tot va ser ràpid un estertor i poc més, la vida té la costum de marxar quan més es vol i sense avisar, és massa fina per aguantar el dolor i quan aquest apareix a la mínima que pot decideix buscar un lloc més divertit i agradable... vaig renegar al veure que m'havia quedat sense beguda, aleshores una nova gerra va aparèixer en la meva taula “No sabia que estiguéssiu tan aprop” va dir una veu, ara poc importava el voler passar desapercebut... amb tot no anava malament, estaven allí tots parats, sense dir res, al cap d'un instant van continuar com si res, sorprenent vaig pensar, notava la por dels homes, el desig de les joves, l'enveja de les dones vers les joves i les ganes de les velles, vaig aixecar el cap i la vaig veure, uns ulls verds brillants, uns ulls que no eren d'aquell lloc, “Em dic Lilith, i tu?” vaig agafar la gerra, els noms mai m'han importat, sense esperar rebre cap invitació es va seure amb mi, “Saben que ets el mateix que jo?” li vaig preguntar “Si, i han aprés a aguantar-ho, de fet no sóc la causa de la màxima mortaldat en aquestes terres, la mort té moltes cares per fer-se veure, i a mi no em té entre les seves preferides”, “Jo t'hi tindria” vaig dir sorprenent-me, un atac de sinceritat com aquell no em venia massa sovint “Has sopat?” em va preguntar amb un somriure “Conec una granja prop d'aquí on tenen la millor sang del comtat, l'estava guardant per una ocasió com aquesta...” “Acceptes compartir un bé com aquest amb un desconegut?”, “I perquè no?, tots els conegut han acabat per avorrir-me, així que només em queden els desconeguts” “Vaja i jo que creia que tenia un cert magnetisme...” Es va acostar i el seu cabell vermellós em envair, notava el seu alè en la meva orella “És prou magnetisme?” va dir mentre la seva ma començava a jugar en el meu entrecuix, “O faràs que m'avorreixi abans de saber ni tan sols el teu nom?” “No anàvem a sopar?” vaig dir-li mentre m'aixecava i intentava recuperar part del meu orgull vampíric, com sempre la culpa de la cervesa.
Bé ja m'estan trucant al mòbil, així que ja ho sabeu, porteu-vos bé i no feu masses maleses que per això ja hi sóc jo i els que són com jo....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada