entrada 177 (any 2)

Crec que ja he escrit sobre el tema, però de tant en tant un obre el diari i llegeix aquelles notícies que et deixen sorprès, en temps de crisi res millor que cursets d’autoajuda... bé autoajuda recomanada i cobrada per altres, ja que no és el fet que us ajudeu a vosaltres mateixos, és el fet que apliqueu allò que altres decideixen que us anirà bé, gent que ni tan sols coneix les vostres particularitats us ofereixen remeis generalistes que vosaltres accepteu com a actes de fe... bé, i després algú es queixarà de la poca estima que em genereu els humans, amb tot i després us deixaré el meu número de compte corrent us recomano un llibre (que ja he recomanat) el Hagakure, un llibre vell per temps vells, però que possiblement a la gran majoria de vosaltres ni faci gràcia ni canviï, però que us portarà a allò que podria ser i que modulat en certa mesura ofereix encara avui en dia una guia de comportament, personalitzable a pràcticament qualsevol de vosaltres... Bé i ara una altre dels secrets millor guardats dels vampirs, el vampirs no podem matar a tots els humans (que ja voldria), no sabem el motiu però hi ha humans que ens són intocables, de fet en Vlad que era un geni va inventar-se la història de l’amor per justificar la seva incapacitat de mossegar a la Nina. Però sense saber com, les coses són així, no hi ha cap explicació lògica (fet del tot lògic considerant l’il•lògics que som nosaltres mateixos per definició), al llarg dels segles que n’he conegut diverses de persones que portaven el meu signe, de fet m’he acostumat a evitar-les aplicant la màxima que aigua que no has de veure millor la deixes córrer. I tornant a l’autoajuda, llegint l’article he vist que realment funciona, vaja, almenys el ponent restava autoajudat per força temps fent un càlcul senzill del que costava una entrada i de la quantitat d’animalets que hi assistien, això sense comptar els llibres, dvd’s, camisetes i altres que els feliços assistents compraven després, per tal que per un procés màgic d’osmosis els coneixements del gran savi (i/o vividor) els penetrin i germinin dins ells fent aflorar aquelles capacitats que tenen i que han restat dormides (si això no passa, sempre serà culpa d’un mateix que es bloqueja davant les noves idees, però res, res, que això es cura assistint a més cursets o pagant més per tenir una classe particular amb el mentor, classe que a part de fer-vos la butxaca més lleugera us pot irritar un xic el cul), fa anys algú em va dir que som el que som, que per molt que ens vulguem enganyar, disfressar-nos o agafar les idees d’altres, finalment tot això es perd perquè no pertany a la nostra naturalesa, i de res serveix viure feliç quan aquesta felicitat penja de la nostra dependència d’altres que ens indiquin com hem de viure... com deia en Cyrano puc arribar lluny o a prop però almenys hi hauré arribat tot sol...