Bé avui hem sortit un xic abans i no he tingut d’aguantar la mirada interrogant de la Rotenmeyer de torn, qui suposo es devia preguntar qui collons era aquell qui deixava a la púber a la porta del cole, tot i que com a cole no sé... però com a putiferi i lloc de vicis està que se’n surt, a vegades em pregunto si l’objectiu dels col•legis és formar o deformar a gust dels que manen en cada moment, i si les escales de valors clàssiques,han acabat per substituir-se pels vicis actuals, amb tot aquest no és el tema d’avui... ahir va ser una bona nit, tret de l’arribada de la púber qui tenia certs problemes amb les matemàtiques i necessitava un repàs (literalment va dir “Necessito ajuda amb la putada de mates, em pots donar un repàs?), i com que l’ajuda era en mates i no en llengua suposo que la construcció gramatical portava segones... el que no vaig acabar d’entendre era perquè portava una bossa amb mudes i altres objectes de l’ampli espectre femení, es va excusar i després d’escoltar un soroll sospitós al bany vaig concloure que havia desembarcat, i que les baixes en metres i objectes eren totes del meu bàndol, va sortir amb un somriure triomfant i es va seure al sofà picant al seu costat amb la ma, tocava explicar matemàtiques... la nit va ser divertida, mates, House i com que no teníem son vaig ficar a Flotats en el seu paper de Cyrano, de fet no me l’imagino d’altre manera que vestit de negre i amb el barret, així com amb el nas que té la lletja costum d’arribar mitja hora abans que el seu propietari, que dic mitja hora!, una hora sencera!, la púber va rebufar, però és casa meva, si hi vens t’hi has d’acostumar, tot territori té les seves lleis i casa meva no n’és menys, he pensat fins i tot crear un recull legislatiu que enviaré per Internet a tots aquells que tinguin la intenció de visitar-me i estar-s’hi algun temps, entre altre coses com: no obrir el taüt fins que no arribi la nit (a ningú li agrada que el despertin abans d’hora)... definitivament en Cyrano és una de les meves debilitats, possiblement caigui uns quants enters en l’interès general però no és quelcom que m’importi massa, una obra senzilla que tracte de temes senzills, amb una interpretació excel•lent, sobretot per part d’en Flotats en el seu alter ego de Cyrano, crec que en aquesta ocasió es va saber trobar algú amb un ego imitable al d’en Cyrano original, molts paral•lelismes entre Cyrano i House, tot i que el primer mai va aconseguir a la Rosana o a la Irene Adler, noms diferents per a temàtiques semblants, però en temps com els actuals es cerca de facilitar-ho tot i crear finals que sinó feliços almenys deixin contents a l’audiència... al final la púber no va poder més que deixar anar una furtiva llàgrima, segons ella per son, i qui sóc jo per tractar-la de mentirosa?, en fi que vam acabar tard i encara volia que li expliqués un conte de terror, tot i assegurar-me que si agafava por em tocaria quedar-me al llit amb ella fins que s’adormís... em vaig excusar i vaig sortir a sopar, ja que encara no ho havia fet.
Maintenant...
Mais je vais être frénétique et fulminant!
Il me faut une armée entière à déconfire!
J’ai dix cœurs ; j’ai vingts bras ; il ne peut me suffire
De pourfendre des nains...
Ah! ... Paris fuit, nocturne et quasi nébuleux;
Le clair de lune coule aux pentes des toits bleus;
Un cadre se prépare, exquis, pour cette scène;
Là-bas, sous des vapeurs en écharpe, la Seine,
Comme un mystérieux et magique miroir,
Tremble... Et vous allez voir ce que vous allez voir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada