entrada 169 (any 2)

Bé sembla que hi ha un cert interès en com va acabar el tema de la púber, si us he de ser sincer, els seus ulls van passar de com a plats de postres a primers plats i posteriorment a fonts de taula, no vàrem ser massa dolents amb ella i les seves respostes i interrupcions van anar pujant de to i audàcia, fins al final on va rematar amb una frase lapidària un fil de conversa, ella va agafar aire assaborint l’orgasme intel•lectual que havia tingut, ens va mirar un a un, sorpresa com aquell caminant que creu haver arribat al cim de la muntanya i un cop creuats els núvols, descobreix que no hi ha cim, sinó tot un mon sencer sota el peus per descobrir. El colors van atacar la seva cara i vaig notar un respiració entretallada i un excés de sudoració i temperatura corporal, ningú va fer o dir res, la conversa va seguir tot i que no la vaig perdre de vista, era el moment del cisma, el moment de trencar amarres i començar a navegar, això o sortir del joc i tornar al seu mon, al mon dels grisos... es va excusar i va sortir de nou a la pluja “Et porto a algun lloc?” li vaig preguntar “Em pots portar a enlloc?”, vaig somriure i ella em va retornar el somriure, vam agafar el cotxe, els Pixies anaven explicant cançons que van començar a tenir significat per ella, aquests van deixar lloc als Smashing Pumpkins, no hi ha res millor que bona companyia, un cotxe ample, una bona turmenta i el wild turkey amb el seu tap de suro que permet compartir-lo juntament amb la saliva del company de beguda, crec que poques coses més ens poden importar si compartim gustosament la saliva d’algú, la nit va ser curta terriblement curta, ella em va mirar amb els seus ulls marrons “Abans has dit que podria tenir una eternitat de respostes, però necessitaria una eternitat per preguntar si vull tenir tantes respostes...” “I si et pogués donar una eternitat?” “Fa unes hores algú m’ha promès fer-me tocar el cel, i només he sentit 60 kg damunt meu durant cinc minuts i quelcom calent i fastigós dins meu, el teu oferiment és encara més temptador, així que suposo que de la desil•lusió pot ser encara pitjor” vaig fer un tràngol de bourbon, touche vaig pensar, aquella minyona havia explotat, un big bang havia esclatat dins seu, i ara estava en expansió, cada nova idea era millor que la darrera, possiblement algunes d’aquestes floririen i crearien planetes increïblement bells en el firmament del seu pensament, d’altres perdrien la potencialitat i acabarien com a zones ermes on la conjugació exacte de factors no arriba al mínim desitjable... vaig notar un alè molt proper al meu, i uns ulls que em vigilaven, qualsevol moviment meu estaria condemnat al fracàs, vaig veure el seu cap acostar-se cap a mi, i vaig notar el seu pes en el meu pit “Possiblement accepti la teva eternitat...” va dir tancant els ulls “I abandonaràs la teva humanitat i tot el que ets?” no hi va haver resposta, cosa normal si s’està dormit, però els ulls continuaven vigilants, i els llavis van dibuixar un somriure....