entrada 182 (any 2)

Fa poc llegia un article on la columnista (una poetessa d'ulls brillants i idees encara més brillants, no per bones sinó per lluminositat), comentava que el tema de la crisi anirà per llarg (citava a tercers) i que la recomanació era que es deixés fer als que realment tenen alguna idea de com arreglar el tema, i fer caixa suficient per tenir a bona part de la gent tancada a casa i que molestessin el mínim, de forma estranya ella no prenia una part clara (segons crec recordar) per cap de les posicions, amb tot hi havia un cert tuf de demostrar que tot i molt possiblement ser certa, era del tot políticament incorrecta, però les coses són així possiblement l'admiració que sentiu per aquells que fan grans coses és que precisament aquests no són massa nombrosos, i total si algú ja es dedica a facilitar-vos la vida perquè preocupar-vos de fer-ho vosaltres, normalment només es necessita un inventor per la vacuna i en canvi forces d'altres que la fabriquin, amb tot sempre es necessita a aquest “un” que la inventi. Al llarg dels segles ha assistit a molt moments crítics, he assaltat molts castells, he passat per moltes turmentes, he guanyat i perdut moltes guerres i fins i tot assistit a la creació d'imperis i al seu posterior decliu, i sempre ha estat el mateix, sempre es necessita d'algú que tingui la visió, i després d'altres que la segueixin creient moltes vegades en les promeses del primer, i normalment el resultat sempre acostuma a ser positiu, bé almenys inicialment, fins que el visionari acaba per creure-s'ho massa, aleshores es perd el mon de vista i un creu que és capaç de fer-ho tot bé de forma natural i aquest és un dels grans errors, ja que en moltes primeres decisions encertades hi ha un elevat percentatge d'aleatorietat i sort, la capacitat es demostra en les decisions posteriors que són les que demostren si de veritat val la pena seguir a algú o no... Tot i això us he de reconèixer que fa temps que ja no segueixo les idees de ningú, el temps m'ha portat a concloure que no hi ha decisions bones per a tothom, i que si un vol sortir-se'n val la pena que comenci a preocupar-se per ell mateix, amb tot, crec que l'article tenia certa raó, quan tot va bé els recursos són suficients per a molts, un cop les coses comencen a anar malament, els recursos ja no són tan suficients i o bé creieu el que diguin els caps pensants i no toqueu massa els collons, o bé ho feu tot democràticament tenint clar que en cas que surti malament haureu d'acceptar la vostra part de culpa en el resultat global, ja que fins el moment no em canso de llegir que ningú té la culpa, bé si, algú té la culpa, qualsevol altre que no sigui un mateix...