entrada 186 (any 2)

Ahir vam tornar a tenir dinar, sembla que els mals tràngols acostumen a venir de forma periòdica, de fet els consideraré com la meva experiència menstrual masculina, ahir faltava l’Albert, qui encara té follon per la mort de la seva dona, i qui perd més temps del que voldria responent a trucades masculines que rep al mòbil de la seva ex-parenta, fins i tot ell s’estranya de la quantitat d’amics que tenia, bé suposo que autoenganyar-se és del poc que li queda, això si, amb l’Anna fora de circulació, els que tingueu parella ja podeu començar a vigilar la vostra, ja que suposo que deuen haver quedat força depredadors sense la seva ració de sexe... doncs bé estàvem dinant, i a la taula del costat un grupet de nous rics, la invasió de soviètics arriba fins i tot aquí, nous rics amb costums velles, al final quan vagi als restaurants que cobren per quelcom més que el menjar, solament entraré en aquells que només hi deixin entrar a la gent amb un mínim de comportament (i no he dit educació), doncs bé suposo que creient que ningú els entenia els nostres amics russos estaven explicant el meravellós matí de compres que havien tingut, eren dos noies i cinc nois, i en un dels moments àlgids de la conversa una de les noies ha dit quelcom que traduït més o menys seria “Avui he estat tota una pretty woman , pretty woman per un dia...” i és clar el cabró del Toni no ha pogut estar-se de amb el seu rus decimonònic dir “Pretty woman per un dia i puta tota la vida”, suposo que esperava que ningú entengués el seu comentari fet en rus, tret del fet que en aquella taula tots eren del país dels tsars, i aleshores miracle!, silenci, finalment silenci, la resta de taules han respirat tranquils fins sentir l’electricitat de l’ambient, he vist aquestes cares mil vegades, les cares de mariners, exploradors o alpinistes just abans de la turmenta, quan les esperances es perden i un acaba per saber que està força (ben o malament) cardat, la situació no era fàcil pels companys de taula, no podien obviar el comentari i només tenien una sortida, i per nosaltres tot estava decidit, un d’ells es va aixecar tirant la copa de vi i una falsa frontera líquida va aparèixer entre nosaltres, no m’agraden els excessos i menys en públic així que vaig esperar que com tota turmenta i més sent primavera, acabés de sobte i sense masses destroces, el Toni es va aixecar i em va picar tres cops dissimuladament a l’ombro, el molt cabró em deixava tres per mi, aleshores només un per ell i un altre pel Joan?, panda de fills de puta, sabia que si m’aixecava no hi hauria camí de tornada, el Joan ja estava de peu i d’ells tres dels cinc també havien seguit el camí em vaig aixecar, vaig veure al Toni creuant el riu fronterer “Alea jacta est” vaig pensar, les baralles sempre són curtes, una baralla llarga implica riscos i no saber fer, no es pot perdre el temps ni pensant ni patint, bé sigui per un mateix o per l’adversari, els moviments han de ser naturals pràcticament intuïtius, no hi ha lloc per lamentacions ni per controlar-se, eren russos i més nombrosos, tenen l’estranya costum de no atacar mai en aquest cas, sempre esperen que entris en la mare Rússia per rodejar-te i caçar-te, però no estàvem en la mare Rússia, estàvem en un entorn clarament delimitat i petit, un entorn on la diferència numèrica no seria determinant, em vaig llençar contra el primer vaig oblidar els meus companys, ja s’ho farien, el primer em va agafar, aleshores vaig clavar la part final de la cullereta que havia agafat de la taula al aixecar-me, en la unió entre els deltoides i el dorsal, va deixar anar un buf i el braç va quedar mort, vaig passar per sota el braç, li vaig picar la part de darrera del genoll i vaig colpejar amb el seu cap la taula que va saltar pels aires, vaig agafar un dels plats, i amb un gir vaig colpejar el coll del segon, una pressió suficient perquè perdés el mon de vista uns segons, una puntada en l’estómac i el plat explotant en el seu cap van ser suficients, el tercer va aconseguir donar-me un cop, no em vaig resistir, és més vaig agafar el seu braç i em vaig tirar enrere, la seva força més la meva, ell va frenar el cop i just en aquell moment vaig fer un pas endavant fent palanca al colze, va sortir disparat caient el terra, un cop a les costelles flotants el va deixar fora de servei, em vaig girar el Joan estava acabant també, el molt cabró, només en tenia un i havia trigat el que jo amb tres, un? Vaig veure dos cossos davant seu, i el Joan??, va ser en aquell moment que el vaig veure desaparèixer al bany amb la pretty woman i l’amiga, picant-nos l’ullet, es veu que ell s’havia quedat en gana...