entrada 171 (any 2)

Acollonant, bé, si us he de ser sincers, doblement acollonant o acollonit, si aquesta és l’expressió més adient... però permeteu-me que no us emboliqui més, i passi a detallar els punts, primer punt: em van dir que m’havia estovat com a vampir pel fet de no matar a la jove que va passar la nit amb mi al cotxe... bé, possiblement fa segles ho hagués fet, però no veieu el difícil que és treure la sang de la tapisseria del cotxe?, i no parlem dels CSI... deixeu, deixeu... la noia va acabar al seu llit sense ni tan sols saber com hi va arribar, bé ni ella ni la seva mare ni pare, només el Duch, el seu pastor belga em va veure i va passar de tot, com a bon gos, total la seva mestressa havia tornat a casa, de que més s’havia de preocupar... A la pregunta de si vaig sopar, doncs la resposta és òbvia, si, vaig alliberar el mon d’una “grisa” com deia la meva nova Alícia, possiblement els homes i les dones de bé, lamentareu més la pèrdua de la “grisa”, però suposo que un té la capacitat de triar el que vol menjar, sang insulsa per una nit plena d’esdeveniments, a vegades el menjar no acompanya i un passa de sopar a simplement abastir-se com si d’una benzinera es tractés, no va ser un plat saborós cinc litres de sense contingut, vaig ser incapaç de trobar cap sentiment que em fes despertar cap interès, només les preguntes i els temors del segle XXI, on molt possiblement no morireu de cap grip estranya o guerra, morireu d’avorriment o alienació mental... I el segon tema que m’ha deixat acollonit: ha estat veient el darrer disc que m’han regalat (perdoneu la llicència d’utilitzar disc), estava mirant el fulletó interior quan he vist el cantant demostrant la seva felicitat, sol, amb el gos, amb una noia, i eps!!!, aquesta noia no és la seva parella (crec), vaja, contenta deu estar la seva parella que ell vulgui demostrar el feliç que és, això si al costat d’una altra, possiblement els segles m’afecten i em direu que és una llicència artística, i que només els macos i les maques tenen dret a sortir en un fulletó com aquest, així doncs la cosa es complica, ja que ell a part de reconèixer que és més feliç amb la model de torn, reafirma que la seva parella actual és lletja de collons i que no mereix ni sortir al fulletó... i és clar, quan més ho vulgui arreglar més emmerdat, el que he dit, doblement acollonant, per un costat el desig aliè que demostreu que mati a tot allò que se m’acosta, i el segon la perversió i la prostitució comercial d’alguns... Crec que no cal que detalli més valors dels humans, amb aquests darrers ja quedeu força retratats, és en moments com aquests que un agraeix no ser humà i passar l’existència com a vampir, ja que segurament acabaria per no encaixar en aquest mon que heu fet vostre, per cert... quan fa que us han faltat a l’honor i no heu llençat cap guant? Si la resposta triga més de cinc segons ja no em mereixeu cap respecte, o cal que us defineixi “honor”....