entrada 194 (any 2)

Els actes sempre porten conseqüències i els darrers fets ja han provocat una trucada, de fet encara m’ha sortit bé de preu, només hauré de fer una feineta el que segurament farà que no us pugui escriure en uns dies, o que ho faci des de la ciutat de les llums mentre m’encarrego de la tasca a realitzar, de fet la trucada va ser curta i clara, havia passat la nit i el dia, i per sorpresa i decepció de tothom les havia passat força bé, suposo que esperaven el que passa en quasi tots el casos, un dolor inaguantable seguit d’una mort espantosa, però en aquest cas l’havien traslladat el que indicava que quelcom no anava com el previst, aquests moviments no s’acostumaven a fer, però ara jo poc hi puc fer, només centrar-me en la meva tasca, estava fent les maletes quan he escoltat una notícia, semblaria ser que els joves del 2009 són més intel•ligents que els del 2008 i tot gràcies a la realització d’unes proves (que per cert, no tots els joves han realitzat), no he pogut aguantar un somriure al pensar que els que han dissenyat les proves són precisament els primers interessats en un bons resultats de les mateixes, després de les crítiques continuades al sistema educatiu, que millor que poder demostrar “empíricament” l’error de tothom... ara bé, el que encara m’ha fet somriure més ha estat quan la noia amb millor nota acadèmica, que tampoc es quedava curta en la física, ha dit que el truc no està en estudiar, està en planificar, i un es pregunta, si després de tantes proves encara no queda clar la diferència entre intel•ligent i recordador. Només com a tret bàsic, l’intel•ligent és aquell que davant d’un problema el pot resoldre de forma diferent i per tant no sempre de la mateixa manera, ara bé, sempre (o quasi sempre) el resol, i a més de forma eficaç; un recordador és aquell capaç de recordar o bé el que fa l’intel•ligent o bé un escrit i que és capaç d’actuar també eficaçment davant un problema ara bé, donant sempre respostes facilitades o realitzades per altres, així doncs el primer innova i el segon repeteix, sempre he preferit els primers, són més divertits i més ràpids de paraula potser no parlen millor però el que diuen surt del seu magí, en canvi els altres prostitueixen les paraules dels altres pagant amb memòria... si us he de ser sincers no crec que els joves siguin avui en dia més intel•ligents o més tontets que fa un temps, crec que en el fons tots continuen sent iguals, el que passa és que ara interessava demostrar que un sistema educatiu ineficaç és eficaç (que són collons de voler-ho demostrar), i que ja tenim el futur assegurat gràcies als pous de ciència que entraran properament a la universitat... bé, ja us ho diré d’ací a uns anys, tot i que molt possiblement no aportin res a aquest mon a una escala major del que s’està fent, com sempre els humans intenteu creure que esteu en contínua evolució vers la perfecció, quan esteu en una contínua evolució vers la destrucció de la vostra espècie... Per cert, em cago en aquells que sempre es queden amb la part interessada dels fets com ens diran que ja deia l’Ockham “L’explicació més senzilla i suficient és la més probable...” així doncs a millors notes més intel•ligència, ara bé no diuen el que segueix... “- tot i que no necessàriament la veritable -” ohhhh, mon dieu (ja estic perfeccionant el francès), així doncs a millors notes, no més intel•ligència, sinó simplement més sort (per dir quelcom), amb tot, felicitacions al tros de noia que ha tret la millor nota a Catalunya, i una veritable llàstima que no li calgui cap repàs, una gran i veritable llàstima, el mon és així de cruel i Deu així de malparit...