entrada 179-2 (any 2)

Vagi per endavant que no acostumo a escriure dos històries en un sol dia, però no podia deixar escapar l'ocasió, avui m'han convidat a dinar i de fet s'ha complert la màxima de que quan t'inviten a dinar o és que t'han fotut o et volen fotre, en aquest cas tres dels que es diuen amics meus m'han fet un oferiment certament especial, per no utilitzar paraules gruixudes.... bé directament una fillaputada, semblaria ser que una amiga de les seves respectives ho està passant malament, i tot que no sóc una massa bona influència prefereixen que mori als meus braços que no pas d'una sobredosi (de fet no he acabat d'entendre el literal de “morir en els meus braços”), he acceptat més per la diversió que pot representar que no pas per fer cap favor, el dinar ha anat ràpid i ha estat la sortir que ha passat, el restaurant estava en un subsol, al sortir hem pujat les escales i just davant nostre una meravellosa eriça cabrejada dinant amb unes amigues, la faldilla curta no li ha fet cap favor i mentre anàvem pujant tots hem quedat embruixats pel triangle de les bermudes allí ficat, un tel negre de gasa deixava entreveure l'origen de la vida, i aleshores algú ha dit “La selva no se corta la selva se defiende”, el riure ha estat general i òbviament ens han descobert, però bé ja tenim uns anys i no ens fa vergonya somriure cada cop que recordem al bon del Mutenroshi, però heu ací que l'eriça no ha estat massa d'acord amb nosaltres i s'ha aixecat fent-nos lamentar en veu alta la brevetat de la felicitat, se'ns ha acostat i crec que ha dit quelcom com “Perquè no mireu el cony de les vostres mares?”, òbviament una demostració dialèctica com aquella era un repte.. “Ahhh, però era un cony, jo és que fa temps que no en vec cap...”, “Segur? en el podries tornar a ensenyar?”, “Vols dir que no es allí on ha caigut l'airbus?” i un llarg etcètera el que encara ha encès més a l'eriça que cercava algun objecte contundent per llençar-nos, però òbviament no era la Bulma (una llàstima, en Muten ens hagués maleit fins als ossos si ho hagués estat...), una de les amigues ha vingut a posar pau, resultant ser la mare d'una nena que va al cole amb el fill d'un dels d'allí, “Valent exemple pel teu fill!” ha dit, personalment crec, que admirar un cony és un bon exemple per ensenyar el que es pot trobar pel mon, l'objecte del desig secret, la caixa de plaer sense instruccions ni mapes... però bé, hem sortir del restaurant quan ens han cridat “Almenys podríeu ser cavallers i demanar una disculpa”, i aleshores ha passat, un s'encén massa aviat, suposo que deuen ser les meves reminiscències humanes, he deixat els meus companys qui han intentat tancar-me el pas i m'he acostat a la taula de les erices cabrejades... “Cavaller i demanar disculpes?, hem faltat algú al respecte, si algú que va ensenyant el cony el normal és que li mirin, el que no es pot esperar és que només el miri aquell qui volem que ens el vegi, en aquest cas, cal tenir collons de dir-ho obertament o ficar-se un cartellet, només pels ulls de... amb tot, teniu raó i ens hem deixat dur per l'ambient, disculpes no us demanaré, però us diré que teniu un dels conys mes macos que hem vist darrerament, i us puc assegurar que n'hem vist uns quants, i si les paraules no són suficients estem disposats a demostrar-ho amb els nostres actes...” la conversa ha finalitzat, al sortir una de les amigues somreia, possiblement l'única senyora del grup, i no utilitzo el terme de senyora com a menyspreu, sinó com a veritable demostració de l'excel·lència femenina, ja en el carrer algú ha dit “La selva no se esconde, la selva se defiende!”