entrada 189 (any 2)

Els anys o l'experiència dels mateixos fa que els vampirs tinguem la sana o fotuda costum de filar al personal en un sol cop d'ull, fa unes setmanes parlava d'una columnista que m'entretenia i amb qui podria passar un bon sopar discutint fins la sacietat, de fet res millor que trencar els arguments del nostre interlocutor i veure el somriure de perdició que la gent amb bon perdre té, i crec que aquest seria el cas.... amb tot la seva darrera columna tractava sobre un tema que jo ja vaig comentar fa temps, i que ella titulava “No és depressió és tristesa”, no entraré a transcriure el que ella escrivia deliciosament i amb aquella suavitat i tendresa descarnada que només els poetes poden fer, de fet encara recordo al Connor MacLeod dir “L'amor no existeix, els poetes viuen d'ell” chapeau!! una de les frases que valdria la pena patentar, bé no estic en desacord en el fons del que diu, ja ho deia jo, moltes infermetats amb noms estranys no provenen més que del no poder dels humans, un va fent i va creient-se bo en el que fa fins que arriba un moment on falla i aleshores per la pròpia naturalesa humana la costum és negar l'error, segurament serà culpa de tercers abans que vostra, amb el senzill que és reconèixer que un no dóna més de si, així de clar i ras, ser humà porta a tenir limitacions, no tenir-les aliena la naturalesa humana, són dues cares de la mateixa moneda, així que no us empantanegueu a cercar infermetats imaginàries i accepteu el que sou, compostos de carboni que per una carambola increïble teniu el do de la vida, i per encara una carambola més increïble teniu consciència del que voldríeu ser, i aquí neix la desgràcia al no tenir consciència del que realment s'és. La segona part de la columna derivava ja a la deformació professional tot i no estar exempta de l'error que es criticava a l'inici de la mateixa, la columna venia a dir “La creació artística necessitat o luxe” i parlava de com els col·legis prescindien d'hores d'activitats artístiques per implementar activitats científiques, bé en aquest punt no hi estic massa d'acord, de fet, els artistes no es fan tot artista crea per necessitat vital, un artista no es pot fer o anular, qui tingui aquest do el desenvoluparà i el potenciarà, cap pintor dels que coneixem va aprendre a pintar al col·legi (com assignatura), tot es van sorprendre un dia amb cara de tontos al descobrir el que podia tenir dins seu un llapis (fins i tot el Guille va caure en aquest engany... “Mamà no ez increible lo que puede tener dentro un lapiz...”, una vinyeta impagable...