Huoles quasi que no arribo a escriure el blog, o almenys puc certificar que tot i escriure'l no estic en plenitud de facultats psíquiques, avui boda.... bé per ser just dos bodes al preu d'una, a primera hora, just quan surt el sol boda a cal Mingo, que a part de minga té un dels pocs roures amb cara i ulls del voltant, un cerimònia senzilla, poca gent i els interessats, en aquest cas en lloc de sacerdot, sacerdotessa, i en contes dels anells normals un anell fet de les tres fustes mil·lenàries, l'olivera com a mostra de perpetuïtat, la vinya com a mostra de fertilitat i el propi roure com a mostra de fortalesa i noblesa, anells i diademes que han anat intercanviant-se en un vell ritus ancestral, finalment tots cap a casa i a esperar que la boda prengués lloc en un lloc més cerimonial i davant més gent, i així la parella ja formada ha pogut justificar-se davant la resta del mon mundial, el banquet força divertit ho he de reconèixer, feia temps que no em divertia tant, però com en molts altres al final i en el moment de la música hi ha hagut el tall, els que es conformen amb el paquito chocolatero i el bisbal i els altres, no he pogut més i m'he escapat a la primera de canvi, només com a reclam he arrancat el cotxe i la música del meu ipod ha ressonat, no és que consideri millor la meva música, només considero que m'agrada més, en el meu ipod hi ha actualment:
Depeche Mode (Sounds of the universe)
Duran Duran (Red carpet massacre)
Eros (Alas y raices)
Him (Uneasy listening)
Linkin Park (Hybrid theory)
Linkin Park (Meteora)
Linkin Park (Reanimation)
Linkin Park (Road to revolution)
Muse (Haarp)
Twilight BSO
A poc a poc han anat arribant gent, com a mariners sota l'encanteri de les sirenes, o com a vaixells guiats per la llum dels fars, vosaltres mateixos, tot i que segons la tria ja teniu bàndol... al final ha arribat algú que havia aconseguit robar bona part del carro de begudes o tot el carro no ho he acabat de veure bé, al final hem acabat els de la cerimònia del matí allí en el parking aliens a la festa que hi havia en l'interior, de fet la festa ja la teníem muntada nosaltres mateixos, no han faltat les parelles d'alguns dels allí presents reclamant la presència i la sociabilitat dels que gaudien de la festa vers la festa principal, però tot s'ha excusat pels efluvis del alcohol, com algú ha dit, ningú es tan sincer com quan va begut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada