La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

divendres, 30 de setembre del 2011

entrada 950 (any 3)

Ahir tot veient i escoltant les notícies de la caixa tonta no vaig poder més que recordar quelcom que vaig llegir fa temps…

MERCUCIO 
Ya veo que te ha visitado la reina Mab, 
la partera de las hadas. Su cuerpo
es tan menudo cual piedra de ágata 
en el anillo de un regidor. 
Sobre la nariz de los durmientes 
seres diminutos tiran de su carro,
 que es una cáscara vacía de avellana 
y está hecho por la ardilla carpintera o la oruga
 (de antiguo carroceras de las hadas).
 Patas de araña zanquilarga son los radios,
 alas de saltamontes la capota; los tirantes, de la más fina telaraña; 
la collera, de reflejos lunares sobre el agua;
 la fusta, de hueso de grillo; la tralla, de hebra;
 el cochero, un mosquito vestido de gris,
 menos de la mitad que un gusanillo sacado del dedo holgazán de una muchacha.
Y con tal pompa recorre en la noche 
cerebros de amantes, y les hace soñar el amor;
 rodillas de cortesanos, y les hace soñar reverencias;
 dedos de abogados, y les hace soñar honorarios; 
labios de damas, y les hace soñar besos,
 labios que suele ulcerar la colérica Mab,
 pues su aliento está mancillado por los dulces. A veces galopa sobre la nariz de un cortesano
 y le hace soñar que huele alguna recompensa; 
y a veces acude con un rabo de cerdo por diezmo 
y cosquillea en la nariz al cura dormido, 
que entonces sueña con otra parroquia.
 A veces marcha sobre el cuello de un soldado
y le hace soñar con degüellos de extranjeros,
 brechas, emboscadas, espadas españolas, 
tragos de a litro; y entonces le tamborilea
en el oído, lo que le asusta y despierta;
 y él, sobresaltado, entona oraciones
y vuelve a dormirse. Esta es la misma Mab
que de noche les trenza la crin a los caballos,
 y a las desgreñadas les emplasta mechones de pelo,
 que, desenredados, traen desgracias.
 Es la bruja que, cuando las mozas yacen boca arriba,
 las oprime y les enseña a concebir
 y a ser mujeres de peso. Es la que...
ROMEO 
¡Calla, Mercucio, calla!
 No hablas de nada.
MERCUCIO
 Es verdad: hablo de sueños,
 que son hijos de un cerebro ocioso 
y nacen de la vana fantasía, 
tan pobre de sustancia como el aire
 y más variable que el viento, que tan pronto
galantea al pecho helado del norte
 como, lleno de ira, se aleja resoplando
 y se vuelve hacia el sur, que gotea de rocío.

Fa temps parlava amb un tipus que es dedica a determinar en quin punt la gent que fa quelcom n’és conscient o no del que fan, doncs bé, el tipus m’explicava que molts dels que fan veritables atrocitats acaben dient (força avergonyits tot sigui dit) que ho han fet perquè una veu els hi deia que ho havien de fet, de fet mares que maten els seus fills, parelles que acaben amb l’altre, avis que forcen als néts, tipus que tenen parella i fills, i cometen les atrocitats que ningú podria imaginar, i tot segons ells perquè una veu els hi diu que ho han de fer, el tipus em deia que han aprés a dir que això són brots psicòtics, paranoies, mal funcionament de la ment, coses que passen i que fan que qualsevol pugui acabar d’aquella manera… tot i que ell em deia amb un somriure “Ara bé, imagina per un moment, només per un instant que realment algú en un moment concret ens digués a cau d’orella que féssim allò que no volem fer i no pares fins que ho féssim i després ens deixés sols amb el que hem fet… tot una Mab”