entrada 933 (any 3)

Avui parlava amb un tipus qui ens explicava com la seva parenta ja no li dóna la conya amb el fet que begui, que surti o fins i tot que es compri la moto que li ve de gust, fins i tot en el fet que vagi menys al gimnàs i comenci a crear la famosa corba homeril, d’entre els que l’escoltaven alguns li han dit que això no deixava de ser una demostració de l’amor de la seva parella vers ell, i ell amb un somriure ha sentenciat “Res més diferent, la meva parella m’ho deixa fer des de que la vaig fer heretera universal, ja ho veieu, això si que és amor com vosaltres dieu…”, realment m’ha fet dibuixar un somriure, amb ell vaig compartir aquest estiu una nit juntament amb d’altres, entre els que hi havia un tipus que havia vingut feia poc de l’Àfrica on estava en el marc d’un pla de desenvolupament de països que surten de conflictes armats, doncs res el tipus s’ha portat com a souvenir del país una residenta del mateix, la qual suposo que deuria estar disposava a pagar força més que no pas el fet de tenir de fotre’s al llit amb un blanquet cada nit i follar-se’l de tan en tan, i el tipus content perquè així pot allargar la seva missió humanitària, doncs res que aquella nit i després del sopar vàrem anar a donar un volt, quan un dels presents em va fer notar que tot i estar fosc no veia al parella del tipus i aquest havia preguntat per ella, tot cagant-me en ells vaig recular una mica per veure un moviment en una de les casetes que hi havia a la platja, fent gala de la curiositat vampírica m’hi vaig atansar per descobrir a un manso de color que tenia a la noia que cercava atrapada en un racó el tipus l’havia colpejat i s’havia baixat els pantalons mentre ella el mirava amb la mirada de qui ja ho ha vist, de qui creia que se n’havia escapat però descobreix que la naturalesa i el destí d’un moltes vegades no es pot eludir… el tipus la va girar sense contemplacions i agafant-la pel cabell li va fer picar la cara contra la paret mentre li baixava els pantalons, ella sabia que no serviria de res cridar, de fet poc podia cridar amb la boca enganxada a la paret notant com se li rebentava el llavi i el regust de la seva pròpia sang, sabia que el millor era callar i esperar que el tipus acabés, aquest dibuixava un somriure davant la troballa, qui li anava a dir que lluny del seu país trobaria una puta com aquella, i de fet, que millor per fer pagar la mala llet i el fracàs d’haver anat a un país a fer-se ric i acabar venent productes per la platja aguantant la broma fàcil dels blancs i fugint de la policia, aquella era la seva nit de sort, perquè la puta pagaria per tot el que li tocava, vaig mirar l’escena, el tipus no va tenir cap mirament amb ella i ella no va fer cap gest per resistir-s’hi, molt possiblement uns milers de kilòmetres més al sud i allò seria del tot normal, però no aquí, vaig estar pensant en com hi ha gent que no fuig del seu destí per dolent que sigui, aquells que creuen que la desgràcia els hi pertany individualment, aquells que saben que acabaran per patir, aquells que per molt que fugin saben que sembre n’hi haurà que voldran aprofitar-se d’ells… la tipa senzillament va notar un moviment i com desapareixia la pressió darrera d’ella, va trigar un moment a girar-se i al fer-ho em va veure amb un somriure “Ja no et molestarà més, i crec que t’estan buscant, jo diria que he caigut més que no pas el que ha passat…” “I tu?” em va preguntar ella, “Jo?, mira aprofitaré per fer el ressopó, que m’he quedat amb un xic de gana…” ella va marxar i jo vaig aprofitar per pujar al sostre de l’edificació on hi havia el cos del negre, vaig somriure pensant en el regust exòtic de la seva sang ell encara no estava mort del tot i la seva mirada havia passat de la valentia de qui pot amb els dèbils a la d’aquells que demanen clemència quan poca n’han tingut, vaja la mirada de qualsevol humà que sap que el seu temps se li acaba, una mirada massa vista com per prendre-se-la seriosament…