entrada 942 (any 3)

Diuen que hi ha diferents formes per descobrir si una relació està tocant fons, o si directament ja ha arribat a la base de la fossa de les Marianes, doncs bé un tipus em parlava ahir que a tall de descobrir-ho sense necessitat del Nereus, hi ha fets força més banals, el tipus em deia que quan un descobreix que el fet de fer “olor” a la parella d’un deixa de resultar excitant i ja no treu cap somriure sinó que molesta, o quan un gaudeix més de l’amor que no pas del sexe, és aleshores quan el tema comença a considerar-se..., parlava amb un tipus qui sempre diu que a la llarga surten més econòmics i menys problemàtics els “amols” de 30 euros que no pas els “amors” d’anell no circonítics d’algun que altre miler d’euros..., la conversa em va recordar el que havia viscut fa uns anys, quan els bordells eren bordells i no les cases del terror en que s’han acabat convertint, quan hi anaven els “senyors” sota la premissa de “Els llavis que me la mamin no poden ser els mateixos que donen el petó de bon dia als meus fills, ni que fóssim uns degenerats!”, doncs res, que allí m’hi teníeu, el lloc tenia el just punt sense arribar al que ara en diríeu kitsch, les primeres dames del concubinisme (no confondre amb el cubisme), estaven rere unes cortines de voltes, cada persona que hi entrava en funció de la seva capacitat se li donava una bossa plena de boles de vidre, un cop asseguts s’anaven succeint els balls de les noies, on un es podia fixar amb els moviments de les diferents concubines principals o de les que l’acompanyaven prenent nota mental de per qui demanaria un cop acabat el ball, un cop finalitzat les concubines principals es retiraven al seu lloc mentre la resta es passejaven a l’espera que algú es decidís per elles, era aleshores quan els que en tenien opcions deixaven córrer per terra la bossa amb les boles de vidre fins als peus de les concubines principals, aquestes valoraven la bossa i l’agafaven en cas que acceptessin l’oferta o la retornaven amb una puntada si la trobaven insuficient, un dels presents havia fet vàries ofertes no a cap de les principals, sinó a la primera concubina i aquesta li havia anat rebutjant les ofertes, el noi (no coneixedor de l’etiqueta d’aquests llocs), es va aixecar i anant directament cap al lloc on ella estava, aquesta va somriure aixecant el braç per tal que no aturessin el noi, qui un cop davant d’ella va dibuixar el seu millor somriure i acostant una espelma li va dir “Et puc prometre que et donaré plaer fins que s’apagui l’espelma, i crec que et pot interessar més això que no pas la meva oferta econòmica...”, ella va somriure agafant una altra espelma “T’ho ofereixo un tracte, si la teva espelma s’apaga després de la meva voldrà dir que així ha estat i no et cobraré res, ara bé, si la teva s’apaga abans voldrà dir que no m’has satisfet i em cobraré la teva ànima...” el tipus va acceptar fent gala de la natural estupidesa de la condició humana, l’endemà el van trobar mort damunt el llit i de la concubina cap rastre, per la cara del tipus vaig concloure que s’ho havia passat força bé, tot i que la seva “espelma” no havia aguantat la “velocitat de combustió” de l’altre, mirant-lo vaig concloure que com diuen del plaer al dolor hi ha un pas molt petit i de matar de plaer a morir de plaer encara un saltironet més petit...