La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 14 de setembre del 2011

entrada 938-2 (any 3)

Avui tot parlant amb el gerent d’una cadena de menjar ràpid m’ha vingut al cap una història, fa temps vaig conèixer a un tipus qui tenia un preciós setter irlandès el Drac, doncs res, aquest tipus va començar a sortir amb una tipa que era d’aquelles que critiquen les curses de braus, no poden veure els zoològics ni en pintura i que estan associades (sempre que sigui gratuït) a totes les organitzacions de gafipastis existents, i per qui aquell que mengés carn era quasi bé un assassí sense ànima, un tipa tan conscienciada amb els animalons que podia veure als negrets morir de fam però no pas un animaló sense aigua (suposo que aleshores estaven més de moda els animalons que no pas els negrets), doncs res, els tipus van començar a sortir i van decidir compartir pis, tot va anar bé, fins que la tipa va començar a descobrir que el bo del Drac feia mudes de pel i això li putejava la seva col·lecció de catifes perses, a més que l’animaló requeria de certes atencions el que feia que la seva parella no estigués sempre amb ella ni disponible a les seves demandes, i per acabar d’arrodonir-ho, voler ser amic dels animalons no fa que aquests ho vulguin ser nostre, i el Drac no era massa afí a ella, doncs res, que un dia, aquesta ànima caritativa “asissiana” on les hi hagi va decidir tenir una conversa amb la seva parella tot dient-li que un pis no era el millor lloc pel gos, i que ella coneixia un lloc on podria estar millor, i que era poc menys que un maltractament tenir-lo amb ells, ella li va explicar d’un lloc on els gossos corren lliures i són ben tractats, on se’ls cuida com si els tingués un mateix i on el podrien anar a veure quan els hi vingués de gust, el tipus va accedir tot dient que ho provarien, així que ella se’n va encarregar de tot i un dia que el tipus va tornar de la feina ja no hi havia ni rastre del Drac, ella li va passar una foto del quisso i li va dir que havia donat el seu número de compte per tal d’ajudar al lloc on l’havien dut, el tipus va accedir, i heus ací que igual no era només el gos, perquè al poc es van separar, el tipus es va atansar allí on havien dut al Drac tot descobrint que el meravellós món del guau no era més que una vulgaris gossera, a més un cop dins aguantant la respiració per no vomitar el poc que havia menjat entre olor de pixats, cagades i mort una tipa li va dir que no tenien cap quisso com el que ell deia, una que hi portava més temps, va fer memòria i li va dir que el gos feia uns mesos que havia estat sacrificat, el bo del Drac no era dels que es queda el darrer per menjar i es veu que això era un problema, el que havia dut que el tinguessin de “aïllar” el que volia dir tancat dia rere dia en una gàbia de poc més de dos per dos on o bé es tornaves bojos i es mataven contra les parets o senzillament morien, el tipus va preguntar com és que no li havien dit res i perquè encara li passaven el rebut mensual, la noia va arronsar les espatlles tot dient que el número de telèfon que havien deixat no responia (número que a ell no li sonava de res), i que el que ell pagava era un ajut per la gossera no pas pel seu gos en concret (i que l’ajuda anava nom de la seva ex no pas el d’ell) en una interpretació força qüestionable del principi de no afectació dels ingressos, el tipus va voler saber on l’havien enterrar i les tipes se’l van mirar com si els hi demanés la localització del daurat, segons elles eren civilitzades i els enviaven a un centre de cremació i després qui lo sa... com li van dir, vesteix força salvar foques a Alaska però fot massa tenir un gos a casa...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

I s'acaba aquí? No li van posar morrió a la tipa ni la van tancar a la gossera?
Que injusta la vida!

Molon labe ha dit...

Miri suposo que el meu conegut era "civilitzat"... per mi com si hagués fer com l'acudit de la calentabraguetes i el goril·la...