entrada 927-2 (any 3)

Aquest estiu vaig coincidir amb un “boig” o algú per qui tots els presents “tenia les facultats mentals pertorbades” vaja, que li faltava o li sobrava un bull, el tipus em va mirar i davant la sorpresa dels presents em va preguntar “Has vingut a matar-me?”, “No”, “Però treballes per a ells…”, “Sempre que paguin” el tipus va somriure tot acostant-se “Deu ser difícil ser vampir entre humans com nosaltres i estar-se’n de matar-nos, molestem no?”, vaig somriure “Al final un s’acostuma, a quasi tot…” vaig dir recordant la darrera balena no cetaci i si força humana que havia vist sobre la sorra de la platja, vaig parlar una estona amb el tipus sota l’estranyada mirada dels presents el tipus em deia “Es pensen que estic boig, i suposo que per això em deixen parlar, si per un moment haguessin cregut el que dic segurament ja faria temps que algú com tu hagués posat fi a la meva existència…”, suposo que els bojos tenen aquesta prebenda de poder parlar de tot; i tot i que ningú se’ls cregui a vegades no deixa de tenir certa veracitat el que diuen… aquella mateixa tarda em van explicar la història del tipus, aquest havia fet un creuer i una nit havia vist com llençaven a un tipus amb qui havia intercanviat unes paraules, després de donar l’alarma va acompanyar al servei de seguretat a la cabina del tipus on estava amb la seva parella, la sorpresa va ser majúscula quan van trobar-se amb una parella que celebraven la lluna de mel, i més encara quan no constava en els registres del vaixell cap tipus amb les característiques que ell deia, a més de que les càmeres de seguretat no havien enregistrat res de sospitós en la coberta del vaixell aquella nit, el tipus no va callar i va començar a fer preguntes i a plantejar-se dilemes, un matí es va despertar a la clínica del vaixell, l’havien trobat a la seva cabina amb una sobredosi d’un potent narcòtic, ell havia sobreviscut la seva parella no, un cop a terra el van ingressar en un hospital, després el van repatriar per acabar en una clínica mental, com ell em deia “Vaig dir el que esperaven escoltar i van creure que era un boig que els volia enganyar, però pel fet que veien el meu engany em van considerar no perillós i em van deixar marxar… fa temps que ja no prenc la medicació em va servir per negar la realitat per veure-ho tot tal com s’ha de veure o volen que veiem… però ara que ja tinc el títol oficial de “boig de la ciutat” he decidit dir i fer allò que crec que senzillament tinc de fer…”, vaig somriure mentre demanava un parell de cerveses al que un dels presenta va dir “No li demanis per ell que…” el meu nou conegut va dir-li “Estic boig?”, les mirades es van fer complicades i el tipus va callar, jo li vaig allargar una de les ampolles que ell va agafar, segurament posats a triar prefereixo als humans sincers i amb ideals (estiguin sans o no) que aquells que seguint el que els hi diuen es pensen que són normals…