entrada 928 (any 3)

Els estius porten a diàlegs com el següent: “Caminar per la platja enforteix els peus, i veure la televisió enforteix la consciència…” “I veure segons que a la platja et va replantejar algunes de les decisions preses, no et fot”, veritats com a temples tal com deia aquell… a més el compartir l’espai vital en una caixa de llumins amb parets de cartró fa que escoltis qualsevol cosa que faci el teu veí, i més encara si aquest veïnatge està format per tres jovenetes de les de “el pare rai”, i que han decidit prendre’s l’estiu per explotar la part més hedonista del mateix, i on el més transcendent que sortia del seu apartament era això o quelcom a tall semblant, mentre nosaltres ànimes torturades escoltàvem això, i una de elles sense perdre el somriure ens va dir un dia que va decidir perdre dos segons per escoltar el que teníem posat des del seu balcó “Sou un xic depriments no?” amb un somriure radiant al que era impossible engegar a la merda perquè senzillament hagués arronsat les seves delicioses espatlles i hagués marxat sense escoltar (perquè tenen la capacitat innata de només escoltar el que volen “oïda discriminant” en diuen) i t’haguessin deixat amb la paraula a la boca, tipes que es passaven el matí a la platja rient les gràcies de qualsevol que se’ls hi acostés, llargues passejades per la vora del mar amb el somriure fàcil i el “mecagontot” de les parentes que veien babejar als seus maromos al pas d’aquestes tres maries, i elles amb cara de “qui no vulgui que no miri” i de pas un posat de “se sent nena però jo soc xaxiguai de la death, i tu ets vella més que bella…”, a més de llargues sessions d’iphone a la terrassa amb fotos que penjaven al feisbuc de torn a una velocitat acollonante i que segurament sobrepassava en molt els límits fixats per qualsevol govern de torn, crec personalment que el Sr. Feisbuc tremolava cada cop que les veia apropar-se a l’ordinador… així que mentre nosaltres discutíem si era adient o no el fet de prohibir les posicions a curt elles tenien la música a tot drap i anaven ballant per la terrassa a ritme dels mojitos matinals que canviaven per gintònics de tarda, tot això amb el crit de guerra de “eoeoeo” que cantaven les tres juntes en posicions que van fer concloure que per algunes lo de ser estrelles del cinema eròtic o pornogràfic es porta a la sang i fent dubtar de lo sa de la seva amistat, crec que només les vam veure sense el bikini per les nits ja que aquest va ser l’uniforme oficial del seu apartament, i de bandera el conjunt de roba interior remini que penjaven cada matí, com em deia un conegut “Igual es pensen que netejaran igual de fàcil el cos que la roba interior…”, no vaig poder més que somriure, fins i tot el cap de setmana que va venir la mare d’una d’elles i es va apuntar a la nit de festa sota la màxima de “El que no follin elles per la mare…”, i un que és un cavaller va deixar anar un “Vaja, ha vingut la teva germana gran” al que la vella va somriure tota triomfal resolent que tota la pasta en tractaments i patiments havien valgut la pena, i mireu que n’és de fàcil fer-vos feliços als humans, vaig escoltar forces crítiques dels que compartien apartament amb mi, fins i tot em van criticar pel meu comportament i la defensa vers elles, i que voleu que us digui… possiblement s’haurien de guanyar forces bronques, però eren felices, diré més encara, brutalment felices en un món buit on no hi volen res, tenen el que volen i obtenen el que desitgen bé a cop de maluc o de cartera, i si els hi parles del demà et somriuran tot dient que si encara no saben que fer avui no les atabalis amb el demà, cossos per ser gaudits al moment, es coneixen com a fruita madura i pecaminosa, sempre he criticat als que volen ser més del que són, als que enganyen i s’enganyen, però en aquest cas no hi podia fer res, senzillament volien ser felices i passar-s’ho bé, per la restà ja hi ha els amargats amb blogs que escriuen com a bojos reclamant els seus segons de glòria i que com a molt són llegits per ser després oblidats, que voleu que us digui, a vegades jo sent un vampir i tot, també envejo a la gent senzilla, i per Deu que feia temps que no veia caure tan bé uns pareos, i la resta, la resta és enveja….