entrada 940-2 (any 3)

Avui he tornat a veure una altra demostració de la naturalesa humana que m’ha fet cagar-me potes avall, sortia una tipa per la caixa tonta a qui preguntaven sobre el fet que xapessin un lloc de culte dels d’alà i no d’aquí (xist dolent….), doncs res, la tipa deia: “A vostè li agradaria que se li pixessin a la porta?, que no el deixessin dormir?, doncs a nosaltres tampoc, així que ja està bé que els hi hagin tancat, miri que se’n vagin a un altre lloc, i segurament hi estaran millor…” ull, al datu, no estarà ella millor nooooo, estaran millor els tipus que van a fer les seves oracions, i ella que se n’alegra per ells, valents ovaris (en aquest cas), no hi ha com ser una ànima caritativa com aquesta senyora, amb bones samaritanes com aquesta no calen males putes, directament… avui també parlava amb un tipus qui m’ha anat detallant totes les convencions follatils no qüestionables que la seva parella li ha anat imposant, es veu que per tal d’obtenir el premi del xoxo d’or (versió adulta de la xoxona) (collons com estic avui amb els acudits, un altre més i tindré dret al mongolit d’or…) el tipus se l’ha de guanyar, doncs després d’escoltar-lo quasi que li anava a dir que si fa tot el que la tipa li proposa podria entrar en qualsevulla congregació religiosa sense masses problemes, bé igual ell ja és de la germandat del xoxo exigent del sant pollapulcre… i tot pensant en com es martiritza un per uns escassos minuts (en el seu cas) d’alegria tot i que acabi en un “Aparta que em fas calor i no em deixes respirar…”, i finalment avui he defensat a un tipus a qui mai creuria que li fes aquesta feina, a un arxifamós entrenador de furrrbol, que és tot un filòsof per aquell qui no parava de dir “Io sono molto contento”, doncs res, sembla ser que l’esport nacional de criticar al personal està de moda aquests dies, escoltava com l’estaven vilipendiant i no he pogut més que sortir en la seva defensa després de la mirada del grupet que suposo esperaven que els hi donés la raó, tot i que no ho hauria d’haver fet perquè el tipus em fot competència deslleial en la meva feina però…, no he pogut més que dir-lis “Per vosaltres tot està en el curt termini, un partit un empat, un altre partit un empat, aquest és el vostre problema, només mireu el que teniu just davant, ell ho veu diferent, ell veu tot el camí, sap d’on ve i on vol anar, i no vol dir ni quan ni on arribarà, perquè fent-ho s’arrisca a no arribar o fer-ho fora d’hora, vosaltres espereu el final sense gaudir del viatge que és el que ell us ha promès, per ell aquests dos partits no formen res més que un petit pas en tot el trajecte, i de la mateixa manera que no es valoren dos partit guanyat no s’haurien de valorar els dos empatats, el que s’hauria de valorar és tot el viatge en global, perquè al final la gent es divideix entre els que valoren on s’arriba sense preguntar-se com, i els que no els importa anar lluny sempre que el viatge sigui interessant…”, i com sempre els tipus mirant-me sense entendre un borrall, i jo que reconec que molt possiblement sigui per la meva impossibilitat de fer-me entendre amb ents superiors…

Escoltant:
Això
I això...
I de rebot això...