entrada 946-2 (any 3)

Mentre feia el cafè i com a un senzill deja vu ha tornat la discussió sobre un dels anuncis que fan per la caixa tonta, on algú es baixa els pantalons fins els turmells per tal que la tipa o el tipus de torn (encara somric de l’heterosexualitat dels anuncis, perquè molt lliberals però els anuncis ni tocar-los), doncs res, que el tipus o la tipa cedeix en tot per tal que l’altre sempre estigui al seu costat, fa temps algú em va dir que no hem de voler tenir sempre la persona al costat, sinó senzillament tenir-lo fins que li vingui de gust, perquè en el fons és el que nosaltres farem i sembla força lògic el jugar amb les mateixes cartes, doncs res, que en la conversa posterior hi havia que el trobaven força encertat, tota una declaració i demostració d’amor en deien, i els altres que senzillament deien que per ells pa de probleme que la seva parella perdés la poca dignitat que li quedés per tal de no perdre’ls, tot i que segurament un cop fet ells la deixarien perquè si un vol algú que li digui si a tot acaba per comprar-se un gos, el que m’ha recordat la sentència que vaig escoltar fa temps de “Si vols un amic compra’t un gos”, i en plena dicotomia de decisions un dels presents ens ha recordat tot veient el percal que hi havia per la cafeteria que les dones es divideixen entre les que estan millor vestides que aquelles que ho estan millor despullades, i com les primeres acostumen a quedar despollades i les segones força pollades… una de les tipes presents ha saltat tot dient que als tipus els hi passava igual, i el meu conegut ha contestat que ho suposava però que ell no se’ls mira als tipus, així que com si anaven tots en boles, tots menys ell of course (que prou pena feia ja vestit)…, avui llegia que un grupet d’erices cabrejades han fet un concurs per tal de premiar al llefiscós de l’any entre tots aquells projectes de mascle que van dient-la pel carrer al pas de les formoses mosses que hi ha, crec que l’argument, és aquell tan amanit que les dones no són pas objectes i que si surten al carrer no es volen veure subjectes als comentaris dels homes, bé, suposo que de “certs homes” perquè d’altres si que se n’alegren, i un no pot més que partir-se al veure com una de les sèries de capçalera de tota eriça cabrejada fa una clara apologia de la classificació dels homes en funció del penis, gustos sexuals, ofici o directament cartera, sense deixar de costat el físic i el vestuari… algú podria dir que el problema és com surten vestides al carrer, i mireu que tan se m’enfot com decideixi sortir qualsevol persona, però agrairia que és fos clar, perquè un cop una em va dir que sortia d’aquella manera perquè es sentia còmoda i a ella li agradava, al que li vaig preguntar com era que a casa no hi anava vestida d’aquella manera… i al final em va dir que el problema no era que la miressin sinó que al final l’acabaven mirant aquells que ella no volia que gaudissin del seu “estilisme” (bona paraula)… bé, ja sé sap que no es pot anar a la pesca amb arrossegament i esperar només treure un tipus de peix, i és que a vegades ni tan sols un dels esperats puja a bordo i si força pelut… i el problema és que quan un/a no és sincer amb els altres o amb un mateix quelcom grinyola…