entrada 932 (any 3)

Avui un dels darrers sopars de la temporada, un sopar on una parell dels presents ens ha fet partícip de les seves vacances sense preguntar ni avisar (i això que ja vam pactar que ens cas de diarrea vacacional, i ganes de torturar al personal es deixaria un avís i un temps prudent per tal que els més socialment inadaptats se’n poguessin escapar), però no, heus ací que deuen haver estat tan acollonants les seves vacances que ni han avisat ni han deixat marxar a ningú (de fet, estem mirant si aquesta acció està penada per algun coi de Tribunal Internacional), doncs res, que els tipus van anar a Schloss Neuschwanstein, i clar, com no, no s’han pogut estar d’explicar la famosa història que allí es diu, jo el vaig conèixer quan encara era el nou Hohenschwangau, encara recordo al pobre Lluís quan em deia “No estic boig, senzillament estic enamorat… i no vec les coses com volen sinó com vull; perquè el que creuen els altres ha de ser millor que allò que jo crec?”, un tipus peculiar i que em va caure bé des del bon començament, però amb forces males companyies i pitjor família, i un gust letal per nedar de nit…, també recordo a aquella que ha estat tan idolatrada la que ho va tenir tot a canvi d’un pacte que no va voler pagar, i que es va associar amb el pobre Lluís, perquè cap home es podria resistir als encants d’ella, recordo les paraules que li van dir “Seràs maca, però tots aquells que estimaràs moriran davant teu i aquells a qui no voldràs estaran eternament al teu costat…”, la tipa no s’ho va prendre massa seriosament fins les primeres “pèrdues” d’éssers estimats i després tot i l’intent per pagar el deute va ser ignorat, de fet l’efecte de la maledicció va ser millor que no pas el cobrament perquè no recordo a ningú qui després d’un pacte es decidís per no pagar… algun dels comentaris fora de to i totalment errats de la taula em van fer tornar al present, suposo que la meva companyia deu ser acceptada o com a mínim tolerada, i forces dels presents consideren que un pot fins i tot estar a gust al meu costat, em pregunto en que canviaria si sabessin la veritat, si coneguessin la meva veritable naturalesa, si per un instant fossin capaços de veure que qui tenen al costat no és més que un vampir que porta forces segles entre humans i que n’ha matat més dels que ells podrien recordar en una vida, em pregunto com canviaria la forma en que em miren i em tracten, suposo que res hauria de canviar de fet en res canviaria el meu tracte vers ells, com em va dir fa temps un inspector de policia: “El problema dels monstres no és que ho siguin, el problema és que no són diferents a nosaltres… el que porta a creure que qualsevol de nosaltres en un moment donat pot esdevenir-ne un…”