entrada 951 (any 3)

Fa gràcia que un escolti una cançó en un blog i després et ressona al entrar en un local, fet que em va passar amb aquesta… estava amb un tipus qui gestiona un centre comercial, em comentava tot divertit lo bé que s’ho passa passejant per la línia de caixes, perquè a part de veure com de bé es guanya la vida pot analitzar tota la tipologia dels animalons que passen pel seu centre, des d’aquells que només comprem productes “compromesos”, d’agricultura super ultra conscienciada amb el medi i l’entorn, làctics de granges sostenibles i amb personal socialment en perill d’exclusió, carn ecològica, i així fins un llarg etcètera de productes que valen força més que la resta i que ells paguem amb la seva targeta bancària (també conscienciada en qualsevol merda de projecte social) trinco trinco, sense domiciliar el pagament a final de mes, perquè ells s’ho valen, i que es quedarien de pasta boniato si sabessin que molt possiblement només canvia l’envàs entre el que ells compren i els de la resta (això si, pasta boniato ecològica i nomes adobada amb merda cagada per tipus socialment compromesos), després hi ha aquells que fan una línia de trinxera entre la seva compra i la dels que els precedeix amb un intent de marcar territori i que queden descol·locats al descobrir que han gastat tots els tetres per cobrir el front i els ha quedat la rere guarda (el cul vaja) al descobert, això si tota una escampada de productes amb les torres de vigilància formades per les ampolles de beguda refrescant… i després els que no han tingut cap pressa a l’hora de comprar, però que al arribar a la caixa els hi venen totes de cop i no paren de moure’s de forma nerviosa i de cagar-se en tot, i de sobrecarregar la línia de transport tot pensant que si ho fan així els hi cobraran abans, això o intentant batre qualsevol record guines de “càrrega de línia de compra” i que es caguen en tot quan la màquina els hi diu que ella transporta compres no elefants… el tipus entre birra i birra em comentava el cas d’un treballador que sempre està malalt, i que ha transitat per forces llocs de la seva empresa, a més el tipus té el poder de fer sentir malalt a tots els que estan al seu costat, vaja un super mega poder, el tipus em mirava tot dient-me “Mira si un dispositiu falla es canvia no?, vaja es substitueix per un de nou i punt, doncs no entenc massa bé perquè ens ho saltem en segons quins casos…” vaig somriure, el tipus té una innata facilitat per fer amics, de fet vaig recordar com li han cridat més d’un cop l’atenció per la costum que té de passar per davant la parada d’autobús i parar tot preguntant si algú va en la seva direcció, tal com ell diu “És la millor forma de saber que preocupa al poble, tens via directa amb ells i no reps la informació de fonts que com a mínim són interessades, a més sempre es coneix gent interessant, no deixen de ser “gent” però a vegades interessants…” doncs res, que els taxistes i els autobuseros s’han cabrejat tot pensant en que quedarien si tothom fes com ell, i mentre parlàvem va anar sonant… això, això, i com no això…