entrada 941 (any 3)

Ahir vaig aconseguir treure una estona per veure finalment la pel·lícula de “13 assassins”, el remake de la cinta del 63, i mireu que hi tenia certs recels: per un costat pel director de la cinta i per altre perquè un ha viscut forces fets i ja se’n cansa que o bé es denigrin o bé s’enalteixin a gust del personal, deixant el que realment va ser en un no res, però en aquest cas la cinta està bé, per no dir que molt bé, vaig somriure al veure que no és una cinta feta per un públic occidental, i molt possiblement tampoc per aquell públic oriental que tot i poder entendre el missatge han decidit en el seu intent de canviar per tornar-se en tot uns gaijins i repudiar el seu passat no entendre el missatge de la mateixa, ara bé, el que em va deixar sobtat va ser la combinació de frases d’un passat força llunyà amb les d’un present força real, el que denota que per molts anys que passin algunes coses no canvien, i tot i que ara spoileritzaré la cinta, no perdre’s el diàleg final entre el senyor feudal i el samurai sobre les diferents visions que es tenen de la societat i de la forma de com aquesta ha de ser governada, i brutal la frase final del tirà quan li diu al samurai “Gràcies per haver-me donat el dia més emocionant de la meva vida…” tot just abans de que el samurai el mati…, el que he dit no és una cinta per tothom, i fins i tot té punts d’un ridícul que fa somriure i d’altres amb una lleugera sobre interpretació, tampoc està gens malament la picada d’ullet a les tradicions sobretot en el cas dels “tanuki” i que explica una de les “aparents” incoherències de la cinta… avui mentre feia el cafè estava donant tombs a la cinta i he assistit a una discussió senzillament brutal, en la que parlaven dos tipus i on un ha deixat anar l’arxifamosa frase “Si parlen malament dels altres davant teu, segurament ho faran de tu davant els altres”, i aleshores ha començat un petit debat sobre que és millor dir les coses a la cara o “rajar” del personal a les seves esquenes i quedar-se tan ample, això si, davant dels interessats no perdre el somriure n les maneres que com tothom sap l’educació és un valor en alça i la pau “relacional” és quelcom que no s’ha de perdre, no he pogut evitar dibuixar un somriure, al veure com de covard es torna el personal, com s’omple el pap i els collons del que fan els altres però mai es diu a la cara dels interessats, com el dir-ho en petit comitè esdevé quelcom del tot acceptat i com fer-ho a la cara de l’interessat en el millor dels casos serà titllat d’una manca d’educació, i de com es vesteixen els arguments amb els afegitons de “presumptament”, “és que a mi m’han dit”, “podria ser”… total per dir el que es vol dir sota la seguretat que un sempre podrà dir que no es volia dir o que realment es volia dir un altre cosa, suposo que per tots aquests una peli com l’anterior no serà del seu gust, és més, tampoc serà recomanable pels altres, perquè a ningú li agrada que li treguin les vergonyes a l’aire…