entrada 929 (any 3)

Al llarg dels segles he conegut a gent amb forces manies, de fet i sense anar més lluny aquest estiu estava amb un tipus qui no podia dormir amb cap mirall a l’habitació (bé, més que una mania és una norma del més pur sentit comú, ja em direu, aixecar-se i veure el reflex d’un sense estar-ne preparat…), amb tot el tema dels espills i les habitacions ja ve de lluny i està força documentat des de forces segles que no es recomanable la combinació de mirall i lloc on dormir… després hi ha els que no volen dormir amb els peus mirant cap a la porta o els que sempre es volen asseure en els restaurants mirant la porta o donant l’esquena a la televisió, per tal de no ofendre a ningú al trobar qualsevol programa que faci la caixa tonta (publicitat inclosa) força més interessant que la companyia que tenen al voltant, i per tal de justificar-les res més clar que veure les normes al més pur estil fengshuista… ara, les millor són les manies “a la carta” aquelles que permeten de fer el que roti i estalviar-se allò que molesta sota les suposades “Manies” i ja sé sap que cal respectar-les sota la premissa que formen part d’aquesta convenció social que tots esteu que no cagueu per tal d’estalviar-vos de matar-vos els uns als altres, i després la curosa frontera entre el que es pot considerar un tret “individual” i el que és directament “la tonteria” d’algú, bé la frontera està clara, les manies personals són tret d’individualitat en canvi les dels altres són tonteria (un altre demostració de la naturalesa humana)… un altre dels fets de gaudir de vacances és veure al personal fent i comportant-se com creuen que ho han de fer més que no pas com ho haurien de fer, com em deia un conegut “Si fas el que penses, potser hauries de pensar el que fas…”, de fet la majoria de la gent aprofita l’estiu per demanar i exigir allò que de normal no telerarien o com a mínim critiquen si els hi fessin a ells, em fa gràcia de veure a veritables postxonis amb els postjosuàs i els seus xurumbels a tall de simis retardats queixant-se de com els hi netegen les habitacions, de com els hi preparen el menjar, tot i que aprofiten per acabar-se tot els que els hi serveixen (fins i tot el fet d’agafar allò que sobra per “després”), i com aprofiten per engorrinar les habitacions ja que n’hi ha d’altres que els hi netegen… tot una demostració de principis, com em deia un conegut “A la gent se la descobreix quan els hi deixes fer el que volen fer més que no pas quan fan allò que se’ls hi demana…” i de fet res tan cert, si deixeu a algú que es comporti amb plena llibertat observareu sorpresos com canvia la persona, perquè en els fons els humans esteu totalment encotillats i amb el pas dels anys esdeveniu una ampolla de beguda gasosa que es va sacsant al llarg del anys i al final o bé acaba per explotar esquitxant a tothom (i si, ja podeu somriure al focalitzar la imatge mental del tema, i les noies no cal que us repasseu els llavis amb la llengua), o senzillament acaben esbravats…