entrada 948-2 (any 3)

El tipus s’ha aturat davant el conferenciant tot dient-li “M’hagués agradat assistir a la seva conferència, tot i que me l’han explicada i he llegit el que de vostè ha sortit a la premsa local...” el tipus se l’ha mirat suposo que intentant recordar on tenia la ploma per signar l’autògraf quan l’altre ha seguit “Tot i que deu ser fàcil parlar quan un ho té tot, pel meu costat acabo de perdre la feina i el banc es quedarà la meva casa...” el conferenciant se l’ha mirat dibuixant un somriure d’encantador de serps “I el problema?”, “Problema?” “Si, quin és el problema?, suposo que no serà que el banc es quedarà la seva casa...”, l’altre el mirava incrèdul “Doncs que no puc pagar i no sé on acabaré amb la meva parella i els meus fills!” “Si el problema és que no pot pagar, senzillament deixi de pagar, ja que si té clar que al final no podrà acabar pagant tot el que pagui ara seran diners llençats, i miri mentre no li executin la casa ningú li privarà de viure-hi...” “I un cop l’executin?” “Aleshores haurà de cercar un nou lloc per viure, molt possiblement no serà d’aquells que vostè desitja però segur que el troba”, la conversa m’anava interessant “I què els hi dono per menjar?” “Menjar és un luxe al que ens hem acostumat, i miri la quantitat d’obesos... amb tot, sempre pot anar a grans superfícies i cercar entre el que tiren, semblaria ser que hi ha productes aprofitables, entre això i els centres d’atenció segurament se’n sortirà... tot i que segurament no és tal com es vol veure... ara bé, i com que em no em cau malament i no ens acabarem el menjar si vol li puc demanar al cambrer que li embolcalli les sobres...”, el tipus se l’ha mirat tot encès “I segurament ara em dirà que té problemes amb la seva parella, i sento dir-li que davant això no li puc donar cap consell, perquè ella no es va casar amb vostè per qui és, sinó per qui era i el que tenia, de fet acostuma a passar aquesta confusió entre el ser i el tenir...”, el tipus estava a punt d’explotar “Almenys, jo no soc com vostè!”, “En això té raó, jo possiblement no podria viure si fos com vostè” li va dir el conferenciant mentre endrapava un tros de l’entrecot al pebre, i agafava la copa de vi tot aturant-se abans de beure’l “I vol un altre consell? Molt possiblement el seu problema és més fàcil de localitzar i veure, en el seu cas el seu problema és vostè mateix i sap diuen que costa més canviar-se a un mateix que no pas canviar a cent persones...”, el tipus va girar cua i va marxar, no sé si es va llençar a les rodes del primer cotxe (sempre que encara tingués la pòlissa d’assegurances en vigor), o igual se’n va anar de putes o directament va passar ratlla i ara esdevindrà un tipus de nova creació que servirà d’exemple a la resta, o molt segurament seguirà vivint la seva merda vida tot esperant que els esdeveniments el sobrepassin, com em van dir fa segles “Viure en llibertat per alguns és més una càrrega que una sort, sobretot per aquells que no saben que fer-ne amb aquesta llibertat i no la veuen com una font d’oportunitats...”