entrada 946 (any 3)

Fa temps que em van dir que la mítica d’anar en moto se la podien posar al cul els que no paraven d’enaltir-la, de fet anar amb moto implica passar calor a l’estiu i fred a l’hivern, mullar-se si plou i resar tot el que es sàpiga si caus, doncs anar amb un descapotable ve a ser el mateix per als tipus de certa edat o aquells que tenint moto volen alternar la seva vena masoquista amb un descapotable aka “roadster” pels neopijis, això si, un es pot sentir tot un cor petit quan plou i veu les gotes al vidre i no les sent al seu cos tot pensant en quin coi de principi físic fa que un s’estalviï de quedar moll, això si, com se’t passi pel cap parar el cotxe per capotar-lo (els que es compren un cotxe que es capoti i descapoti automàticament no tenen perdó de deu, i ja no parlem dels imbècils amb canvis seqüencials o merdes d’ABS en els frens i tracció davantera…), doncs res, si se’t passa pel cap parar ja et pots preparar perquè et caurà tota l’aigua que t’has estalviat mentre anava en marxa, li estava donant tombs a tot això i a la frase del matí, quan algú em deia que la tipa amb qui anava un conegut no li convenia, i que al final la tipa el duria a dida, no he pogut més que somriure al pensar que en el fons a un no el porten enlloc, un s’hi deixa portar, i al final la culpa no és de qui ens hi porta sinó de nosaltres per deixar-nos’hi portar, però com sempre i per tal de salvaguardar la naturalesa humana no està malament tenir l’excusa que la culpa no és d’un sinó de qui ens hi ha portat… doncs res estava en aquesta frase quan he vist una noia fent dit, no he pogut evitar el somriure al pensar si el primer que em diria al pujar al cotxe seria “Son 30 mi amol”, però un que tot i vampir és amant dels esports de risc hi ha parat, la noia se m’ha quedat mirant i no he pogut evitar el somriure “Suposo que correm els mateix perill que jo sigui un psicòpata que tu ho siguis… ho tenim al 50 això…” “Ja, però jo miro per mi…” ha dit ella “I jo, i jo…” li he contestat, ella ha dibuixat un somriure mentre obria la porta i mirava d’encabir-se en una cabina pensada per persones tamany japo, un cop dins m’ha mirat mentre els LP anaven sonant “Cap problema?” ella ha somrigut “Cap ni un, el cotxe és teu… només que no et faig amb bermudes, camises grans i tot ensenyant la marca de la roba interior, gorra i ulleres de sol… no puc imaginar-te ni que em diguis que compres a la Sirena…” “Així no em creuràs si et dic que tinc un príncep Albert?”, ella m’ha mirat sense entendre l’acudit, suposo que com em deia un conegut “A les noies maques un cop fetes Deu s’embova mirant-les i mai se’n recorda de posar-lis intel·ligència, això o que si a més de maques fossin intel·ligents els homes ho tindríem més magre que no pas ara, perquè a part d’anar calentabraguetats estaríem ningunejats mentalment, vaja uns global mindundis” mentre al cotxe sonava això o bé era això, coi ara no ho recordo, ja semblo la Noa… i per cert per qui diu que el FF VII és el millor joc de la història ja m’hi agradaria intercanviar algunes paraules…