entrada 940 (any 3)

L’odi és una força bàsica, dóna determinació, força i decisió, i alhora torna al personal previsible, suposo que per això forces religions d’aquest planeta preconitzen l’amor universal tot potenciant l’odi vers aquells que són diferents, mentre Deu es pregunta on collons va fallar... córrer de nit per les teulades de les cases no és el més assenyat i menys encara perseguint a un vampir, ara bé, quan aquest ha anat matant un rere l’altra a tots els teus companys i te’ls ha anat llençant al peus un té un bon motiu per fer-ho, tot sigui per acabar amb el valent cabron... li estava donant voltes quan em vaig adonar que anava massa ràpid, fins i tot per molt cabrejat que estigués l’altra acabaria per cansar-se i o bé deixaria la persecució o bé l’animaló es despenjaria per qualsevol edifici, vaig somriure mentre afluixava el pas escoltant el crit sord de triomf de l’altra que estava cada cop més a prop, tot i que quelcom em deia que aquesta nit en Deckard no en sortiria triomfant, un parell d’edificis més i vaig dibuixar un somriure davant meu una paret que per qualsevol humà seria del tot impossible de salvar, em vaig aturar notant com qui em perseguia ho feria rere meu, vaig trobar a faltar un xic de pluja, sempre dóna un aire més peliculero al tema, em vaig anar girant, sabia que no faria res fins veure’m, el tipus era força jove pel càrrec que tenia, suposo que l’ofici de caça vampir ja no deu estar de moda i hi deixen entrar a qualsevol, em preguntava sota quina remesa de cintes o llibres el tipus s’havia decidit apuntar-se en aquella creuada, i que li havien arribat a dir per tal de creure’s que la podrien guanyar, els ulls del tipus estan encesos, però amb quelcom més que el senzill fervor religiós i aleshores hi vaig caure “No em diguis que la puteta que m’he carregat era la teva parella?, no saps que no es pot barrejar lo emocional i lo laboral?, mira si ho hagués sabut hagués esperat un xic a matar-la, igual me l’hagués follada per tal que sabés que era un bon polvo perquè amb tu...”, els humans sou imbècils, imbècils rematats, us diuen qualsevol tontada i salteu, el tipus es va llençar contra mi, quasi que vaig tenir llàstima del pobre infeliç, em vaig apartar en el darrer moment, el seu ganivet va trobar el buit, vaig girar pivotant amb el peu dret agafant amb la mà esquerra el seu canell esquerra, la meva mà dreta va sortir disparada colpejant el seu colze que es va partir amb un soroll sec, ell va parar en sec veient l’angle impossible de la seva articulació, una puntada al genoll i va caure al terra amb l’articulació destrossada, va allargar la mà dreta que li vaig agafar tot luxant l’articulació, vaig parar un moment per veure la seva cara, amb un somriure vaig acabar el moviment amb un crit d’ell al veure com es trencava el seu fràgil canell “Em sembla que estaràs un temps sense poder-te fer palles...” li vaig dir mentre aixafava la seva mà esquerra amb el meu peu, el tipus va tornar a cridar, el vaig observar, el caçador de vampirs era un senzill nyap de carn tremolosa sota la nit que ens observava, “Ja està, ja em pots matar maleït, però en vindran més, saps?, i al final cauràs...”, si m’haguessin donat una centèsima part d’un cèntim cada cop que m’ho han dit segurament ric no seria però alguna cosa m’hagués tret, vaig somriure “Matar-te?, jo?, per qui m’has pres?, jo no mato a inútils sinó és estrictament necessari, i en el teu cas que vols que et digui... mira sempre et podràs preguntar on vas fallar, en que la vas errar per fer que tots els teus companys la palmessin en aquest joc... tot i que igual et queda encara un xic decència”, el tipus em va mirar i va començar a moure’s cap al final de la teulada, va observar el buit que se li obria davant seu i va tancar els ulls, no vaig poder més que dir-li “Ens retrobarem a l’infern”, el tipus va obrir els ulls de cop mentre queia, no sé si sorprès de que ens haguéssim de retrobar o bé de fer-ho a l’infern, perquè suposo que ell era dels crèduls que es pensava que aniria al cel, amb tot i quan el veiés de nou sempre li podria preguntar si era cert que la gent que es llença de certa alçada arriba ja morta al terra...